ESTRUCTURES CAPITALISTES

 

Principal
INTRODUCCIÓ
SISTEMA FEUDAL
SEYORIU D'ALBERIC
ESTRUCTURA FEUDAL
REAJUSTAMENTS
DEMOGRAFIA
ESTRUCTURES CAPITALISTES
LLUITA ANTIFEUDAL
CONCLUSIÓ

7. DESENVOLUPAMENT AGRARI A ALBERIC: ESTRUCTURES DE PROPIETAT, PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ A LES DARRERIES DE L'ANTIC RÈGIM1

 

 

 

            Malgrat l'increment de la producció agrària assolit al País Valencià, la historiografia de la dècada dels setanta ha sostingut que no va haver‑hi un comerç comarcal que oferira beneficis. Aleshores, hom parlava d'una agricultura endarrerida en la qual l'excedent comercialitzable gairebé no s'hi donava i existia un baix nivell d'articulació del mercat interior. L'especialització agrària era escasa, tret d'alguns productes com el vi, l'arròs, les panses, etc. El règim senyorial es considerava dur, tot esdevenint un factor que explicava l'endarreriment econòmic i l'absència de desenvolupament burgés i capitalista.

            Posteriorment, s'ha assenyalat que el model d'agricultura de subsistència no pot generalitzar‑se tot arreu del País Valencià i, recentment, s'ha indicat que la producció agrària exportada pels ports de València és força important i que l'evolució, al segle XVIII, de les exportacions valencianes presenta una conjuntura semblant a la catalana.

            Actualment es parla d'una burgesia que introdueix en l'agricultura la producció comercial des del segle XVIII, i va deixant de banda l'agricultura de subsistència2.

            Nosaltres analitzem a Alberic els factors que puguen indicar‑nos si el sistema agrari és endarrerit o avançat i capitalista al segle XVIII, i ho fem en un lloc de senyoriu ple, és a dir, on el Duc de l'Infantado tenia la màxima jurisdicció sobre tota la baronia i, a més, on cedia la propietat de la terra en emfitèusi; també sembla que al senyoriu no va haver‑hi gaire propietat absoluta veïnal des de l'expulsió dels moriscos, amb la qual el senyor es va fer amb la propietat de tota la terra i va cedir el domini útil als repobladors de 1612 i posteriors assentaments.

 

Baronia d'Alberic:  Alcosser, Alàsquer, Benifaraig i Alberic. Font: Arxiu del regne de Valencia

a.‑ Algunes consideracions teòriques.

 

            Com ja assenyalava P. Sweezy, un tret fonamental del feudalisme és el sistema de producció per a l'ús, indicant que la majoria dels mercats són locals i el comerç a llarga distància acompleix un paper poc determinant en els objectius i mètodes de producció3. També Rodney Hilton ha remarcat que en el sistema feudal hi ha una economia de mercat limitada, és a dir, les collites resultants són consumides principalment pels productors directes o per les classes que se les apropien4.

            Podem considerar que a l'època moderna la característica d'una agricultura endarrerida és la d'una economia d'autoabastament, amb un comerç local o comarcal fruits d'un excedent agrari conjuntural i que gairebé no dóna beneficis. Estariem parlant, doncs, d'una economia feudal.

            Les característiques d'una agricultura avançada i capitalista front a una endarrerida considerem que són:

            1.‑ L'existència d'una propietat polaritzada, en la qual els mitjans i grans propietaris predominen sobre els petits, i on  aquells no poden fer front per ells mateixos a les tasques agrícoles i necessiten ocupar un important nombre de jornalers. Si seguim a A. Wyczanski i J. Topolski inserirem dintre aquesta característica el concepte tinença camperola independent, el qual fa referència a l'existència no sols de la plena propietat del camperol en un sistema de mercat capitalista, sinó també a totes aquelles tinences en què el camperol és només l'usufructuari, però en condicions fixes a llarg termini, i en les quals les decisions econòmiques les pren aquell que explota la tinença5.

            2.‑ Apareix una especialització en el sistema de producció amb un excedent comercialitzable en un mercat més ampli que no pas el comarcal.

            3.‑ La comercialització de l'excedent agrari permet l'acumulació de capital en unes poques mans.

            4.‑ Hi ha una capacitat de resposta front a una crisi de l'estructura de la producció, això és, quan un producte ha entrat en crisi en el mercat comença a cultivar‑se un altre de forma quasi immediata.

            Aquestes quatre característiques venen afavorides per dos factors:

            a‑ Un augment de la productivitat agrària i, per tant, d'un elevat rendiment dels productes conreats.

            b‑ Un reduït cost dels mitjans de producció com poden ser l'adquisició de terra en condicions d'avantatge, uns jornals baixos, etc.

            Si analitzem aquests elements podrem saber fins a quin punt ens trobem davant una economia feudal o dintre una economia capitalista i una agricultura avançada.

   

Xarxa del regadiu entre la Sèquia  Reial i el riu Xuquer.

b.‑ Estructura de la propietat a Alberic

 

            A fi de realitzar l'estudi de l'estructura de la propietat hem acudit a una font que s'elaborava anualment, els registres del repartiment de sequiatge. En els registres, evidentment, no s'anoten les terres de secà sinó sols les de regadiu, malgrat això, com que aquestes són les més importants la seua anàlisi és suficientment vàlida per conéixer les trasformacions de la propietat esdevingudes a Alberic durant el segle XVIII.

            En els registres figura el nom del propietari amb la quantitat de fanecades de terra que posseeix en cada partida i la quota que paga per l'impost de sequitge. La font presenta els avantatges de recollir totes les terres regades sense discriminació de tipus social, és a dir, hi figuren els camps del senyor de la baronia, els del clergat i els de la noblesa, així com els dels vasalls6. Com que els registres s'actualitzen anualment en tots hi ha un grup de propietaris amb el títol d'hereus de, cosa que suposa que han mort recentment i encara les propietats no han passat als nous hereus. Ja que els tres anys analitzats presenten la mateixa característica els hem comptabilitzat com a un propietari, perquè en ells es reflecteix una estructura, si bé no exacta en la data del registre, si és la més recent. Els anys estudiats han estat elegits separadament per tal de fer la mostra de l'evolució estructural ‑el 1741, 1760 i 1796‑.

            El mètode seguit ha consistit a agrupar els propietaris en quatre categories. En una primera, figuren tots els petits llauradors, els quals no superen la tinença de més de quaranta fanecades. En una segona, els propietaris mitjans que posseeixen des de quaranta fanecades a cent. En una tercera, els grans propietaris amb possessions entre les cent fanecades i les cent‑ quaranta, i una quarta, els grans terratinents locals amb un nombre de fanecades superior a les cent‑quaranta.

            El tipus de propietat és l'emfitèutica. El senyor de la baronia tenia el domini directe sobre el terme i cada vegada que un individu volia conrear noves terres havia de fer‑ho sota l'emfitèusi i demanar la respectiva llicència al senyor. Aleshores, s'esdevé que l'únic que té propietat absoluta és el senyor en les terres que posseeix privadament i que sol arrendar.  

Regadiu d'Alberic: xarxa de la Sèquia Reial del Xúquer

            Els resultats de l'estructura de la propietat els representem en els quadres següents:

 

            Estructura de la propietat a Alberic, 1741

 

Freqüències en fanecades

 

Propietaris

 

%

Superfície en fanecades

%

De 0 a 39'9

 

277

 

83'5

 

3.971

     47'4  

De 40 a 99'9

 

45

 

13'5

 

2.566'5

 

    30'6  

De 100 a 139'9

 

3

 

0'9

 

339'5

 

      4  

De 140 en amunt

 

7

 

2'1

 

1.504'5

 

     18  

 

 

 

 

 

 

 

 

   

 

TOTAL

 

332

 

 

 

8.381'5

 

 

 

 

            Mitjana de fanecades per propietari: 25'24

 

            Nombre total de fanecades     %     

 

Veïns

 

8.381'5

 

96'3

Forasters

 

   326'5

 

3'7

TOTAL

 

8.708

 

 

 

 

            Estructura de la propietat a Alberic, 1760

 

Freqüències en fanecades

 

Propietaris

 

%

 

Superfície en fanecades

 

%  

 

De 0 a 39'9

 

249

 

80'9

 

3.743'25

 

43'5  

 

 

De 40 a 99'9

 

38

 

12'3

 

2.149'5

 

25  

 

 

De 100 a 139'9

 

9

 

2'9

 

1.060'5

 

12'5  

 

 

De 140 en amunt

 

12

 

3'9

 

1.628'5

 

19  

 

 

TOTAL

 

308

 

 

 

8.581'75

 

 

 

 

            Mitjana de fanecades per propietari: 27'86

 

            Nombre total de fanecades        %   

           

Veïns

 

8.581'75

 

95'3

Forasters

 

  422’00

 

4'7

TOTAL

 

9.004'75

 

 

 

 

            Estructura de la propietat a Alberic, 1796

 

Freqüències en fanecades

 

Propietaris

 

%

 

Superfície en fanecades

 

%

 

 

De 0 a 39'9

 

218

 

72'0

 

 3.022’00

 

25'1

 

 

De 40 a 99'9

 

56

 

18'5

 

 3.687'50

 

30'6

 

 

De 100 a 139'9

 

9

 

2'9

 

 1.068’00

 

  9’0

 

 

De 140 en amunt

 

20

 

6'6

 

 4.272'50

 

35'3

 

TOTAL

 

303

 

 

 

12.050’00

 

 

            Mitjana de fanecades per propietari: 39'76

   

            Nombre total de fanecades       %   

 

Veïns

 

12.050’00

 

94'8

 

Forasters

 

     665'75

 

5'2

TOTAL

 

12.715'75

 

 

            Atesos els quadres observem, en primer lloc, l'increment de les fanecades regades al segle XVIII. L'augment s'hi dóna amb més intensitat en el període 1760‑1796. Cal constatar, a més a més, que gairebé no hi ha propietat en mans de forasteres: dels tres anys analitzats el percentatge de fanecades propietat de forasters s'hi troba al voltant del 5 per cent.

            S'observa també un increment notable de la propietat mitjana global. Si el 1741 n'era de 25'24 fanecades per propietari, el 1760 quasi es manté amb la xifra 27'86, però el 1796 s'esdevé un gran augment, passant a 39'76 fanecades per propietari.

            No obstant aixó, més que l'anàlisi d'aquestes dades indicadores a nivell global, ens interessa constatar uns canvis produïts en l'estructura interna de la propietat.

            Pel que fa als petits propietaris, són molt nombrosos l'any 1741, ja que constitueixen el 83'5 per cent del total de propietaris i tenen el 47'4 per cent de la terra. En aquest any hi ha pocs grans propietaris. Vist açò, el panorama que presenta l'estructura de la propietat és indicatiu d'un sistema agrari i d'un model econòmic gairebé d'autoconsum.

            El 1760 l'estructura varia un poc: els petits propietaris s'hi han reduït lleugerament en favor dels grans propietaris i els terratinents. Els últims hi han augmentat en nombre i en fanecades, mentre que el mitjan propietari quasi s'hi manté.

            El gran canvi de l'estructura de la propietat s'hi dóna entre 1760 i 1796. Els petits propietaris han minvat, ara hi són el 72 per cent del total amb el 25'1 per cent de les fanecades, mentre que la gran propietat ha augmentat, els grans propietaris i terratinents en suposen el 9'5 per cent i posseeixen el 44'3 de les terres regades.

            La causa de la disminució dels petits propietaris s'hi troba, entre d'altres, en què no han pogut fer front a les crisis agràries, tot i així, una propietat mitjana  s'hi conserva gairebé estable perquè pot suportar les crisis conjunturals. Els beneficiats, evidentment, hi han estat els grans propietaris, els quals, a més d'eixamplar el seu patrimoni a base de la davallada dels petits llauradors, han invertit capital acumulat en la posada en explotació o irrigació de noves terres, com s'hi indica amb la pujada experimentada en les fanecades enregistrades. El capital invertit prové, com veurem més endavant, de l'especialització i comercialització dels productes agraris.  

Alqueria d'Alberic

          En el quadre següent veiem l'evolució del nombre de veïns i propieraris agraris7:

 

Evolució del nombre de veïns i propietaris, 1730‑1812

 

Any

 

Veïnat

 

Propietaris

 

1730

 

363

 

‑‑‑

1741

 

‑‑‑

 

332

 

1754

 

409

 

‑‑‑

1760

 

‑‑‑

 

308

1773

 

511

 

‑‑‑

1786

 

576*

 

‑‑‑

1796

 

‑‑‑

 

303

1802

 

607

 

‑‑

* Des d'aquesta data són inclosos al voltant de 30 veïns per la despoblació d'Alcosser.

           

            Hom pot verificar‑hi que el nombre de propietaris gairebé s'hi manté durant el segle i el nombre de veïns hi augmenta. Si, com veurem, la manufactura era poc important a Alberic, on la riquesa local provenia de l'agricultura, aquest excedent de veïns respecte del nombre de llauradors sols pot explicar‑se com un creixement de la mà d'obra assalariada al camp. De fet, el cens de Floridablanca8 assenyala que front a 158 llauradors, això és, propietaris rurals considerarts en l'època com a benestants, hi havia 378 jornalers. Així i tot, sens dubte, alguns d'aquests jornalers tindrien alguna petita quantitat de fanecades.

            Deixem ben palés que la tendència i evolució de l'estructura de la propietat s'hi decanta cap a una diferenciació interna de la comunitat rural, amb el sorgiment d'extenses fanecades de terra posseïdes per un grup reduït, acompanyada d'una població jornalera nombrosa que acudeix a l'oferta de treball agrari. Ens trobem davant d'una estructura amb més trets capitalistes que no pas d'una economia feudal o endarrerida.

 

c.‑ Estructura de la producció a Alberic.

 

            En la segona meitat del segle XVIII l'intendent de València demanava a tots els pobles que els respectius oficials municipals ompliren uns impressos en els quals apareixia un llistat de noms de productes i on havien d'enregistrar la quantitat collida, el preu i el seu valor.

            Per a 1766 la font s'anomena Manifiesto de las Cosechas que han producido sus respectivos términos, y el de sus carruages y ganados9, en la qual no figuren els productes derivats de la manufactura. Els altres dos registres que analitzem, de 1795 i 1800 respectivament, es denominen Estado de sus Frutos y Manufacturas10, en els quals, encara que són més detallats i elaborats, no hi figura el valor del producte, però com sí s'hi assenyala el preu i la quantitat collida, he obtingut el valor a fi de comparar totes les sèries.

            La producció agrària, dins la qual incloem la seda, era d'un valor més elevat que no pas la ramadera i pecuària, o inclús la manufacturera, com pot observar‑se als següents quadres:

 

Estructura general del valor econòmic de la producció

 

Producció

 

Valor 1766

 

Valor 1795

 

%

 

Valor 1800

 

%  

 

Agrària

 

158.323'35

 

271.396'0

 

91'5

 

205.026'11

 

90'0

 

Ramadera i Pecuària

 

 

 

22.160'0

 

7'6

 

21.131'33

 

9'2

 

Manufacturera

 

 

 

2.893'2

 

0'9

 

1.824'81

 

0'8

 

  Nota: Les quantitats estan donades en lliures. Les de 1800, com que eren rals de velló, les hem trasformades en lliures.

 

            Evidentment, ens trobem davant una economia emminentment agrícola amb una quasi nul·la existència de la producció manufacturada. Així, doncs, l'acumulació de capital ha estat en les beneficis derivats de la producció agrària, la qual ha permés el sorgiment dels grans propietaris rurals burgesos.

            En els quadres següents podrem veure l'estructura de la producció agrària. Considerem que les xifres dels percentatges dels valors econòmics són força significatives:

 

            Estructura de la producció agrària, 1766

 

Espècie

Quantitat

 

Preu

Valor

%

Blat

 

320

 

cafissos

 

12,00

 

3.840

 

2,43

Ordi

 

10

 

cafissos

 

6,00

 

60

 

0,03

Dacsa

 

2.000

 

cafissos

 

5,40

 

10.800

 

6,83

Arròs

 

11.000

 

càrregues

 

9,50

 

104.500

 

66,00

Fesols

 

240

 

barcelles

 

0,75

 

180

 

0,11

Oli

 

100

 

arroves

 

2,40

 

240

 

0,15

Garrofes

 

50

 

arroves

 

0,26

 

13,33

 

0,01

Vi

 

400

 

cànters

 

0,25

 

100

 

0,06

Pebres

 

130

 

càrregues

 

2,50

 

325

 

0,20

Cebes

 

150

 

càrregues

 

1,00

 

150

 

0,09

Mel

 

10

 

arroves

 

2,00

 

20

 

0,01

Cera

 

1

 

arrova

 

0,32

 

0,32

 

0

Palla

 

4.000

 

arroves

 

0,10

 

400

 

0,25

Alfals

 

4.000

 

càrregues

 

0,40

 

1.600

 

1,02

Nous

 

1

 

cafís

 

9,00

 

9

 

0,01

Tramussos

 

18

 

arroves

 

0,80

 

14,4

 

0,01

Canya

 

500

 

càrregues

 

0,20

 

100

 

0,06

Fruita

 

‑‑‑

 

 

 

‑‑‑

 

300

 

0,19

Hortalisses

 

‑‑‑

 

 

 

‑‑‑

 

300

 

0,19

Seda fina

 

10.877

 

lliures

 

3,20

 

34.806,4

 

21,99

Seda alducar

 

97

 

lliures

 

1,70

 

164,9

 

0,10

Espart

 

100

 

càrregues

 

1,00

 

100

 

0,07

Filatet primera

 

250

 

lliures

 

0,90

 

225

 

0,15

Filatet segona

 

150

 

lliures

 

0,50

 

75

 

0,04

Nota: el preu i el valor va donat en lliures.

 

Plantà de l'arròs. Col·lecció J. Mª. Bataller

 

            Estructura de la producció agrària, 1795

 

Espècie

Quantitat

 

Preu(Ll.)

   Valor  

   %

 

 

 

 

Blat

 

1.000

 

cafissos

 

17'00

 

17.000

 

6'26

Ordi

 

700

 

cafissos

 

7'00

 

4.900

 

1'80

Dacsa

 

1.300

 

cafissos

 

8'00

 

10.400

 

3'84

Arròs

 

110.000

 

arroves

 

1'60

 

176.000

 

64'85

Fesols

 

6

 

cafissos

 

12'00

 

72

 

0'03

Oli

 

1.000

 

arroves

 

3.20

 

3.200

 

1'18

Garrofes

 

400

 

arroves

 

0'25

 

100

 

0'04

Vi

 

3.000

 

arroves

 

1'00

 

3.000

 

1'10

Aiguardent

 

1.000

 

arroves

 

1'60

 

1.600

 

0'59

Pebres

 

400

 

arroves

 

0'20

 

80

 

0'03

Dàtils

 

40

 

arroves

 

1'50

 

60

 

0'02

Fabes

 

16

 

cafissos

 

10'00

 

160

 

0'06

Melons

 

20.000

 

dotzenes

 

0'40

 

8.000

 

2'95

Fruita

 

200

 

arroves

 

0'40

 

80

 

0'03

Hortalisses

 

400

 

arroves

 

0'15

 

60

 

0'02

Seda fina

 

12.000

 

lliures

 

3'50

 

42.000

 

15'47

Seda alducar

 

2.000

 

lliures

 

1'90

 

3.800

 

1'40

Espart

 

300

 

arroves

 

1'17

 

351

 

0'13

Filatet

 

400

 

cafissos

 

1'33

 

532

 

0'20

   

        

Casa amb cambres per a la cria de cucs de seda. Col·lecció J. Mª Bataller

            En les dades de l'any 1766 hem omés la referent a la fulla de la morera cullida, ja que aquesta servia quasi tota per l'elaboració de la seda i d'hever-la utilitzat hauriem valorat dues vegades el mateix producte.  

Cambra amb capolls dels cucs de seda. Col·lecció J. Mª Bataller

            El panorama de la producció agrària de 1766 ve dominat per dos elemets, la seda i l'arròs. És evident el predomini de la collita arrossera, la qual representa el 66 per cent del valor econòmic total. Per sota d'aquests trobem la dacsa i el blat, i tota la resta sense cap percentatge significatiu. Aquesta estructura agrària implica, doncs, un sistema econòmic en el qual hi ha una clara especialització en la producció.

           

Blat. Cereal que ha deixat de conrear-se a Alberic

  Estructura de la producció agrària, 1800

 

Espècie

Quantitat

 

Preu mitjà

Valor

%

 

 

 

Blat

 

810

 

cafissos

 

225'5

 

182.655

 

5'90

Ordi

 

580

 

cafissos

 

90'0

 

52.200

 

1'69

Dacsa

 

1.190

 

cafissos

 

112'5

 

133.875

 

4'34

Arròs

 

110.100

 

arroves

 

20'5

 

2.257.050

 

73'10

Fesols

 

5

 

cafissos

 

210'0

 

1.050

 

0'03

Oli

 

280

 

arroves

 

45'0

 

12.500

 

0'40

Vi

 

6.560

 

aroves

 

10'5

 

68.880

 

2'23

Aiguardent

 

310

 

arroves

 

17'5

 

5.425

 

0'17

Pebres

 

125

 

arroves

 

9'0

 

1.125

 

0'04

Fabes

 

13

 

cafissos

 

135'0

 

1.755

 

0'06

Dàtils

 

25

 

arroves

 

24'0

 

528

 

0'02

Melons

 

2.200

 

dotzenes

 

8'0

 

17.600

 

0'58

Fruita

 

360

 

arroves

 

10'0

 

3.600

 

0'12

Hortalisses

 

240

 

arroves

 

2'5

 

600

 

0'02

Seda fina

 

8.060

 

lliures

 

38'5

 

310.310

 

10'05

Seda alducar

 

1.280

 

lliures

 

25'0

 

32.000

 

1'04

Espart

 

190

 

arroves

 

2'5

 

475

 

0'02

Filatet

 

318

 

lliures

 

18'0

 

5.724

 

0'19

  Nota: el preu va donat en rals

 

Transport de garbes d'arròs. Col·lecció J. Mª Bataller

            Pel que fa a l'estructura de finals de segle, la de 1795 i 1800, gairebé continua amb els mateixos trets que l'anterior. Tot i així, cal destacar la disminució de la dacsa i la pujada de la collita del blat, de l'ordi i l'elaboració del vi. La producció de seda pot considerar-se estable10bis.L'arròs segueix amb els valors econòmics més elevats, gairebé el 65 per cents de la producció de 1795, i el 73'1 per cent de la de 1800. El percentatge del valor econòmic de la seda disminueix a la meitat, però açò no implica una reducció de la producció ni de l'elaboració, sinó que han augmentat altres valors relatius a productes com el blat i el vi dintre el quadre general de la producció. Resta clar que el fenomen de la seda recau en la pèrdua del valor econòmic, ja no és un producte tan competitiu al mercat com abans, d'ahí que gairebé la mateixa producció ara valga la meitat.

            En conseqüència, l'estructura de la producció agrària a Alberic en la segona meitat del segle XVIII reflecteix un model agrari avançat, doncs, existeix‑hi una especialització que s'identifica més amb el sistema capitalista que no pas amb una economia feudal o d'autoabastament.  

Alqueria amb palmeres: producció de dátils a Alberic

            Hagués estat bastant interessant poder calcular els rendiments agraris, però les dades no ens han permés realitzar‑ho. No obstant això, disposem d'una enquesta efectuada pels propis coetanis el 1802 en la qual afirmen que la producció de blat, ordi i d'altres fruits era  al  voltant  de  vuit  per  un  ‑relació collita per llavor sembrada‑11. És una taxa de rendiment que demostra que l'agricultura és avançada, similar a la de Galícia Occidental en aquesta època12; a l'horta de València ‑el Puig‑ es registra una mitjana de 8'613; a Castella la Vella els rendiments semblen molt inferiors, entre 2'7 i 5'8 per al mateix període14; al Pla de Mallorca, el 1850‑51, té una mitjana de tots els cereals sembrats també inferior al 5'515 i a la Catalunya Occidental eren freqüents els rendiments de 4 i 5 en els cereals per al segle XVIII16.

             L'activitat ramadera, atés el manifest, ofereix poques dades per a 1766, però en canvi, pel que fa a 1795 i 1800 trobem més completa l'estructura dels ramats i els seus derivats, com veiem en el quadre següent:

 

                        Estructura de la producció ramadera i pecuària

 

 

 

Any 1766

 

Any 1795

Any 1800

 

Espècie

Quant

 

Preu

Quant.

 

Preu

Valor

%

Quant.

Preu

Valor

%

 

 

 

Moltó

 

600

 

caps

 

 

 

2000

 

caps

 

4'5

 

9000

 

40'6

 

2010

 

caps

 

67'5

 

135675

 

42'9

 

Ovella

 

600

 

caps

 

 

 

200

 

caps

 

3'0

 

600

 

2'7

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Porc

 

 

 

 

 

 

 

600

 

caps

 

20'0

 

12000

 

54'2

 

580

 

caps

 

280'0

 

162400

 

51'4

 

Bous

 

3

 

caps

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

10

 

caps

 

600'0

 

 

 

 

 

Vaca

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2

 

caps

 

422'5

 

845

 

0'3

 

Boc

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

120

 

caps

 

82'5

 

9900

 

3'1

 

Ase

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

15

 

caps

 

375'0

 

 

 

 

 

Ruc

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

22

 

caps

 

320'0

 

 

 

 

 

Cavalleria de feina

200

 

caps

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

290

 

caps

 

1200'0

 

 

 

 

 

Llana ord.

 

163

 

arrs.

 

2'6

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Llana fina

 

168

 

arrs.

 

3

 

160

 

arrs.

 

3'5

 

560

 

2'5

 

140

 

arrs.

 

52'5

 

7350

 

2'3

 

Nota: el preu de 1766 i 1795 vé donat en lliures i el de 1800 en rals. No hem tret el valor corresponent al bestiar de feina perquè es tracta d'un mitjà de producció.

 

            Encara que no comptabilitzem‑hi el valor del bestiar de feina, donat compte de l'elevat nombre d'ases, rucs, bous i cavalls, en total 337 distribuïts entre uns 600 veïns, dels quals al voltant de 300 eren propietaris agraris, és clara la importància d'aquest element de treball en la feina del camp.

            Pel que fa a la ramaderia comercial o de consum, queda patent‑hi el predomini de moltons i porcs i, si bé la quantitat de caps del ramat oví és molt superior a la de porquí, no ho és el seu valor econòmic, cosa que queda palesa en l'elevat percentatge del segon, que sobrepassa la meitat del valor de tots els bestiars de consum, i tanmateix, al País Valencià s'ha prestat poca atenciò a aquesta varietat càrnia.

            La producció ramadera també presenta un model capitalista. És falsa la idea d'un camperol en règim d'autoconsum que complementa els seus ingressos amb la possessiò d'uns quants moltons, ja que aquests provenen principalment de ramats de Castella, introduïts per al consum del veïnat. En el següent quadre podem veure quins són els personatges monopolitzadors d'aquest comerç, quants moltons tenen, quina és la procedència de la compra i quin és el lloc on pasturaran, a més d'especificar quina és la quantitat de llana obtinguda del ramat17:

 

            Estructura de l'activitat ramadera comercial dels ovins, 1779

 

Productor

Ramat

Procedència

Pastura 

Llana

 

 

Josep Borrell

140

ovella

Segura

Alberic

100 arrs.

Josep Ortizà

705

moltó

Chinchilla/Albacete

Chinchilla

80 arrs.

18

moltó

Pinarejo

Benimuslem

2 arrs.

 

865

moltó

Chinchilla/ Pinarejo/ Villarrobledo

Navarrés/ Tavernes/ Pego/ Sueca

110 arrs.

 

120

moltó

Villarrobledo

Sueca

12 arrs.

 

830

moltó

Chinchilla

Navarrés/ l'Alcúdia

100 arrs.

210

moltó

Parrilla/ Villarrobledo

Alberic/ l'Alcúdia

20 arrs.

 

160

moltó

Villarrobledo

Tavernes/ Sueca

18 arrs.

 

285

moltó

Villarrobledo/ Pinarejo

Tavernes/ Pego

30 arrs.

Alonso Garcia

80

moltó

Ubeda

‑‑‑

8 arrs.

 

200

moltó

Zafrilla

Alberic 

20 arrs.

 

350

moltó

Villamalea

Alberic 

 

 

100

ovella

Anna

Alberic 

40 arrs.

 

40

moltó

Villamalea

Alberic 

8 arrs.

Simeó Lloret i Romeu

250

moltó

Las Pueblas

Alberic

21 arrs.

 

            Atés el quadre podem dir que els productors compren el ramat a Castella i el pasturen, predominantment, fora d'Alberic. L'activitat presenta una forma capitalista, doncs, poques persones controlen el total del comerç de ramat oví i la producció de llana. No existeix una economia en la qual els vassalls produeixen una mica de tot ‑bestiar per l'autoconsum i tot tipus de fruites i hortalisses‑ sinó que l'economia està diversificada, hi ha especialització, uns quants comercien, abasten de ramat a la població i produeixen llana, i no són especificament pastors sinó comerciants, així com uns altres es dediquen a la producció agrícola, açò ho corrobora el caràcter oligàrquic d'aquesta activitat, amb l'hegemonia d'en Josep Ortizà i Alonso Garcia, que trenca els esquemes d'una economia feudal. El fet de no pasturar els ramats a Alberic ens indica clarament que no hi ha bobalars extensos i que un gran percentatge de la terra es destina al conreu agrícola, molt més rendible econòmicament, és a dir, interessa més criar el ramat en terres pròximes a Alberic, on la terra seria menys rendible i podria destinar‑se millor a grans zones de pastura.

            La producció de llana ha entrat en crisi a finals del segle: el 1766 es registren 326 arroves, el 1779 en són 479 i, després, en 1795 minva la producció a 160 arroves, per arribar el 1800 a 140.

            Per altra banda, l'estructura de la producció de manufactures o incipient indústria queda reflectida en el quadre següent:

 

            Estructura de la producció manufacturada

 

 

 

 

Any 1795

 

Any 1800

 

 

 

 

Classe

Quant.

 

 

 

Preu

 

Valor

 

%

 

Quant

 

 

 

Preu

 

Valor

 

%

 

 

 

 

Llenç

 

2400

 

vares

 

0'6

 

1440'0

 

49'8

 

230

 

vares

 

7'5

 

1725'0

 

6'3

 

Teuleria

 

30

 

milers

 

7'0

 

210'0

 

7'2

 

25

 

milers

 

82'5

 

2062'5

 

7'5

 

Ferreria

 

76

 

arrs.

 

3'2

 

243'2

 

8'4

 

79

 

arrs.

 

52'0

 

3952'0

 

14'4

 

Sabó moll

 

400

 

arrs.

 

2'5

 

1000'0

 

34'6

 

420

 

arrs.

 

47'0

 

19740'0

 

71'8

 

  Nota: els preus de 1795 vénen donats en lliures i els de 1800 en rals

 

            L'elaboració de llenços ordinaris és molt baixa l'any 1800, però creiem que és una crisi conjuntural ja que, segons un manifest de 1802, la producció va assolir les 2.500 vares18, quantitat lleugerament superior a la recollida en 1795. Aquesta producció junt amb la de sabó presenten el major valor econòmic. Tots dos productes són fabricats predominantment per a l'abastament local, encara que pel que fa al sabó s'especifica que alguna part s'exporta a Carlet i Sueca19.

 

            d.‑ Estructura del comerç.

 

            Com ja hem indicat, a Alberic s'esdevé una diferenciació social amb el sorgiment de grans propietaris alhora que hi ha una proliferació dels jornalers, conseqüència d'una major polarització social, ensems que s'hi produeix una especialització en la producció. Tot açò s'entén millor en esbrinar la quantitat comercialitzada.

            Com a referència comarcal tenim unes dades il·lustratives sobre la importància de les exportacions a la Ribera del Xúquer, donades per Ricardo Franch, qui assenyala que el valor de les exportacions pel port de Cullera en el quinquenni 1791‑1795 suposa el 38'55 % del total extret pels ports valencians, des de Vinaròs a la Vila Joiósa20. El valor dels productes que indica com a exportats per Cullera tenen la següent estructura:

 

Valor de la mitjana anual dels fruits embarcats al port de Cullera, 1791‑1795 ‑en rals de billó‑21

 

Espècie

Valor 

%

 

 

Pansa

10.356

0'085

Arròs

12.178.971

99'864

Ametla

3.600

0'030

Figues

1.247 

0'011

Garrofes

1.200 

0'010

 

            Es evident que l'arròs és gairebé l'únic producte exportable de gran valor per via marítima, cosa que demostra una vegada més l'existència d'una agricultura especialitzada vers l'exportació a la Ribera del Xúquer.

            Pel que fa a Alberic, hem escollit les dades referents al manifest de 1795, el qual considerem de major precisió per a exposar el panorama del comerç local, tant d'exportació com d'importació.

 

            Estructura de l'exportació, 1795

 

Espècie

 Quantitat

Valor

% d'allò produït 

Destinació

 

Arròs

 

104.000 arrs.

 

166.400

 

94'54

 

"los reinos de España"

Seda fina

 

12.000 arrs.

 

42.000

 

 100

 

"para Valencia i otras partes de fábricas"

Seda alducar

 

‑‑‑‑

 

‑‑‑‑

 

‑‑‑

 

"se consume parte en usos caseros i parte se extrae"

Filatet

 

‑‑‑‑

 

‑‑‑‑

 

‑‑‑

 

Idem

Llana

 

160 arrs.

 

540

 

100

 

Énguera

Espart

 

300 arrs.

 

9.900

 

100

 

Benimodo i "otras partes del reino"

Sabó moll

 

‑‑‑‑

 

‑‑‑‑

 

‑‑‑

 

"parte se extrae a Carlet i Sueca"

 

Valor mínim de l'exportació: 218.840 lliures.

Percentatge respecte al valor total produït: 71'51

 

            La primera xifra significativa que ens revela que la producció està volcada a l'exportació és la donada pel valor econòmic dels productes comercialitzats, les 218.840 lliures. Açò representa el 71'51 per cent del valor total de les mercaderies generades a Alberic.

            Els productes exportats amb més valor econòmic són l'arròs i la seda. De les 110.000 arroves d'arròs recollides sols se'n consumeixen 6.000 i se n'exporta la resta, el 94'54 per cent. El consum no és sols per a l'alimentació sinó també per la sementera de l'any vinent. Com que l'arròs és el producte de major valor, puix suposa entre el 65 i el 73 per cent del valor econòmic global, tenim, en conseqüència, el principal element que ha afavorit l'acumulació de capital a Alberic. El segueix en importància econòmica la seda, la qual no representa, ni de bon tros, la meitat d'allò que suposa l'arròs com a espècie exportable i possibilitadora de generar riquesa. Cal assenyalar també que la producció sedera ha minvat arreu del País Valencià22, cosa que fa suposar que el conreu de l'arròs està suplantant al de  morera a Alberic, ja que hi ha un retrocés generalitzat del valor d'aquella.

            Quant a l'àmbit geogràfic de destinació de les exportacions, encara que manca de precisió en les dades, ens mostra l'eixida de mercaderies cap a un mercat més ampli que no pas el comarcal en els dos productes principals.

            Altres gèneres que també s'exportaven, però sense gaire importància econòmica, i que no sortien més enllà d'un mercat comarcal eren els melons, la llana, l'espart i el sabó.

            L'especialització de la producció en un lloc implica necessàriament el dèfici en articles no rendibles econòmicament en aquest indret i, per tant, es fa precisa la importació d'aquests quan es tracta d'espècies bàsiques en la societat de l'Antic Règim. Sabem que a Alberic s'importen productes hortícoles, però mai no se n'especifica la quantitat, encara que suposem que són d'escasa relevància, ja que els de més valua si que es quantifiquen i són els següents:

 

                        Estructura de la importació, 1795

Espècie

Quantitat

 

Valor

% d'allò consumit 

Lloc d'origen

 

 

Blat

 

1.460

 

caf.

 

24.820

 

59'34

 

"De Castilla i otras partes"

Faves

 

500

 

caf.

 

5.000

 

96'89

 

‑‑‑

Vi

 

18.000

 

arrs.

 

18.000

 

85'71

 

"De los demás pueblos del reino"

Oli

 

6.000

 

arrs.

 

19.200

 

85'71

 

Andalucía

Valor mínim de la importació: 50.820 lliures.

           

            Atés açò, podem dir que Alberic importava quelcom més de la meitat del blat total que consumia, i pel que fa al vi, faves i oli la importació suposa quasi el total de la necessitat local. El valor econòmic de les principals importacions no representa cap desequilibri econòmic greu, ja que el valor de l'exportació es molt superior, tot tenint una balança comercial molt favorable a Alberic: hi ha una exportació de dues‑centes mil lliures front a una importació per valor de cinquanta mil lliures.

            La importació de les faves, que no és un producte de primera necessitat, té la seua raó, la favera s'utilitza com a fertilitzant de la terra. Les faves eren sembrades i quan havien crescut el suficient les segaven perquè serviren d'adob.

            La destinació de la seda comercialitzada ja ha estat estudiada per Ricardo Franch i Fernando Andrés23, els quals assenyalen un ampli mercat: Manresa, Sevilla, València, Carcaixent, l'Alcúdia, Alzira i Xàtiva, com a més representatius.

            La comercialització de la llana i de la seda a la zona estava monopolitzada per una oligarquia, part de la qual eren grans terratinents locals, com podem veure en els quadres següents:

 

             Estructura de l'exportació de llana, 177924

 

Venedor

Quantitat

Comprador

Destinació

 

Josep Ortizà

358 arrs.

 

Francisco Gómez

 

Énguera

Josep Ortizà

 

12 arrs.

 

Francisco Pardo

 

Aiora

Josep Ortizà

 

2 arrs.

 

Juan Navarro

 

Aiora

Alonso Garcia

 

3 arrs.

 

Vicente Luis Moya

 

València

Alonso Garcia

 

40 arrs.

 

Antonio Bartera

 

Énguera

Alonso Garcia

 

28 arrs.

 

Cristóval Maestre

 

Ontinyent

Simeon Lloret i Romeu

 

21 arrs.

 

Miquel Marín

 

Énguera

   

            Oligarquia exportadora de seda, 180025

 

Exportador

Quantitat, en lliures  

%

 

 

Fira i altres

 

1.803

 

26'7

Dionisio Lloret

 

1.415

 

20'9

Josep Ortiz i Ortizà

 

1.308

 

19'3

Miguel Chenir

 

914

 

13'3

Lluisa Gibertó, vidua

 

405

 

6'0

Antonio Elull

 

311

 

4'6

Antonio Lloret

 

246

 

3'6

Francisco Vicente Grima

 

220

 

3'3

Mateo Lloret

 

75

 

1'1

Francisco Soro

 

57

 

0'8

 

            Les famílies Ortizà, Lloret, Gibertó i Chenir destaquen com a les principals comercialitzadores dels dos productes. El fonamental lloc de destinació de la llana és Énguera, centre manufacturer que resta encara per estudiar, i el segueixen en ordre d'importància Ontinyent, Aiora i València. Destaquem que el desenvolupament de l'agicultura a Alberic fa que siga un centre productor i exportador de matèries primeres cap a altres zones encaminades a la industrialització. El fet és que a Alberic l'acumulació de capital donada per la balança comercial favorable no desemboca en una via industrial.

            Una altra activitat que podem observar de l'oligarquia local comerciant de seda és la de comprar la mercaderia dintre un limitat mercat comarcal per tornar‑la a vendre. La configuració del mercat seder, amb la quantitat de seda subministrada i quins són els comerciants locals que l'han comprada, queda especificada en el quadre següent:

 

Mercat comarcal seder i burgesia compradora local, 177726

 

Lloc

Quant. (lls)

   %

Lloc

Quant. (lls)

%

 

 

Sumacàrcer

 

788

 

38'3

 

Càrcer

 

50

 

2'4

La Pobla del Duc

 

292

 

14'2

 

Alzira

 

40

 

1'9

Vilanova de Castelló

 

161

 

7'8

 

Alcosser

 

30

 

1'5

Xeraco

 

110

 

5'3

 

Benimuslem

 

27

 

1'3

"Lugar de Abad"

 

100

 

4'8

 

Senyera

 

20

 

1

Alcàntera

 

87

 

4'2

 

Llaurí

 

18

 

0'9

La Vall de Tavernes

 

80

 

3'9

 

Algemesí

 

17

 

0'8

Anna

 

72

 

3'5

 

Xàtiva

 

17

 

0'8

Benigànim

 

70

 

3'4

 

Xarafull

 

13

 

0'6

Massalavés

 

60

 

2'9

 

El Genovés

 

10

 

0'5

 

Comerciant

Quant. (lls)

%

Comerciant

Quant. (lls)

%

 

 

Vicenta Gibertó

 

742

 

36'0

 

Francisco Tarín

 

43

 

2'1

Francisco Quiles

 

406

 

19'7

 

Vicente Garcia

 

25

 

1'2

Josep Ortizà

 

177

 

8'6

 

Vicente Belvís

 

19

 

0'9

Vicente Monsó

 

154

 

7'6

 

Josep Salvà

 

18

 

0'8

Agustín Miniviela

 

112

 

5'4

 

Francisco Gadea

 

17

 

0'8

Josep Soler

 

105

 

5'0

 

Pascual Maset

 

17

 

0'8

Juan Superviela

 

43

 

2'1

 

Sense identificar

 

184

 

9

 

            Els pobles en els quals compren més seda els comerciants alberiquenys són Sumacàrcer, la Pobla del Duc, Vilanova de Castellò, Xeraco, Alcàntera de Xúquer i Lugar de Abad. Pel que fa al mercat comarcal, tot i que és ampli, l'existència d'uns escassos llocs abastadors en quantia considerable ens indica, al mateix temps que la seua importància com a productor de seda, que Alberic era un canal de comercialització, mentre que altres llocs, com Alzira o Algemesí, també grans productors, comptaven amb uns conductes d'extracció comercial propis. Per últim,  destaquem que les famílies Gibertó, Ortizà i Quiles són les majors comerciants d'aquest producte.

 

e.‑ Consideracions sobre l'acumulació de capital de la burgesia local i el desenvolupament econòmic.

 

            Una forma d'esbrinar l'acumulació de capital en un sector econòmic emminentment agrari és quantificar l'augment de fanecades detingudes per un propietari, encara que açò és clarament una inversió de capital en un mitjà de producció.

            Segons l'estructura de la propietat de l'últim registre analitzat, el de 1796, les famílies que han acumulat més capital i, per tant, han engrandit la seua propietat fins assolir més de 140 fanecades són:

 

            Relació dels majors propietaris rurals, 1796

 

Nom

Fanecades

Nom

Fanecades

 

Duc de l'Infantado

 

674

 

Bernardo Torres i Escrivà

 

175

Manuel Gibertó

 

304

 

Pascual Peyró

 

172

Vicenta Gibertó

 

259'50

 

Pascual Maset

 

157'25

Francisco Ramón García

 

247'50

 

Clergat d'Alberic

 

155'50

Cristóval Grima

 

242'25

 

Francisco Blasco

 

152

Joan Francesc Ximénez

 

240'75

 

Gregorio García

 

146'25

Francisco Soro

 

227'25

 

Josep Ortis i Ortizà

 

145'25

Josep Cervelló i Gibertó

 

189'50

 

Francisco de Paula Grima

 

143'75

Josep Borrell

 

182

 

Dionisio Lloret

 

141

Lluïsa Gibertó

 

177'50

 

Pedro Joan Ortizà

 

140

 

            És difícil conéixer les transmissions de la propietat de les famílies locals, per la qual cosa no podem quantificar la seua xifra d'increment, per a conseguir‑ho caldria realitzar un seguiment  de  l'adquisició  de  terres  de  cada cap de família ‑compra, herència, etc.‑, així com la subdivisió efectuada per les herències. Tanmateix, hi ha dos propietaris que són estables i permeten fer‑ho: el clergat d'Alberic i la família del Duc de l'Infantado.

            El clergat d'Alberic augmenta de forma considerable el seu patrimoni agrari durant aquest segle. De 14 fanecades que posseïa el 1741, passà a tenir‑ne 41 el 1760, i n'assoleix 155 el 1796, cosa que significa un increment del 1.107'1 per cent en el seu patrimoni. Pel que fa al Duc de l'Infantado, també podem dir que creix força la seva propietat absoluta, la qual arrenda, ja que de les 197 fanecades conreades el 1741 passa per les 275 del 1760, fins arribar a les 674 el 1796, el que suposa un increment del 342'13 per cent.

            Els factors que afavoreixen l'acumulació de capital i el desenvolupament agrari a Alberic, al nostre parer, han estat:

            1.‑ L'elevada rendibilitat agrària de la terra, que s'hi situa al volant del 8 per 1 ‑collita, llavor sembrada‑.

            2.‑ La major rendibilitat econòmica de la terra arrossera que no pas la d'altres productes de regadiu, com ho demostra el fet que el preu de l'arrendament de l'arrossar hi és superior27.

            3.‑ L'augment demogràfic al País Valencià, i arreu de la Península, que comporta una gran demanda d'arròs, producte, que com sabem, és hegemònic en l'exportació d'Alberic.

            4.‑ El mateix règim emfitèutic, com a factor que condiciona un més reduït cost del mitjà de producció, la terra. És a dir, el pagament de censos emfitèutics, i inclús una partició de fruits, resulta més barat que no pas la via d'adquisició de la terra mitjançant l'abonament d'arrendaments capitalistes. De fet, la postura del Duc de l'Infantado d'engrandir la propietat absoluta, això és, conrear més terres ermes seues en compte de servir‑les en emfitèusi, corrobora aquesta tesi28.

            5.‑ Els baixos salaris, com a element, també, de baix cost de producció29.

            6.‑ El major increment, en el segle XVIII, dels preus de l'arròs que no pas els del blat30, l'altre producte de gran demanda en el creixement demogràfic.

            Tot açò ha estat simultami d'una polarització social, és a dir, d'un augment dels grans propietaris i d'una minva dels petits, alhora que creixia la mà d'obra assalariada. Igual que augmentava l'extensió total de les terres irrigades.

            Així, ens trobem davant una agricultura especialitzada, orientada vers el comerç de l'arròs i de la seda ‑al voltant del 70 per cent i del 15 per cent, respectivament, del valor de la producció‑, sense gaire existència de productes sorgits de la manufactura.

            El desenvolupament agrari ha fet possible que la gran davallada econòmica de la crisi sedera haja tingut una capacitat de resposta, en canviar el producte en crisi per un altre producte ara més rendible, l'arròs.

            D'aquesta manera demostrem que en una baronia de règim senyorial ple es dóna un model agrari avançat al País Valencià en la segona meitat del segle XVIII, amb el sorgiment d'una forta burgesia agrària que inverteix en la terra la seua acumulació de capital. Tot açò contradiu les tessitures d'aquells que defensen que el règim senyorial al País València ha estat dur,  ha dificultat el naixement de classes poderoses i ha impedit el desenvolupament d'una agricultura capitalista.

 

 



1 El present capítol va estar presentat com a comunicació al II Col·loqui d'Història Agrària, Barcelona, Olot i Girona, 1986.

 

2 Sobre les qüestions esmentades poden veure's les diferents interpretacions del model agrari, producció i senyoriu al País Valencià en els estudis següents: Manuel ARDIT, Revolución Liberal y Revuelta Campesina, op. cit., l'autor ha reconsiderat calgunes conclusions i ha proposat nous i interessants plantejaments a "Las transformaciones sociales y políticas del siglo XVIII", a Nuestra Historia, vol. 5, València 1980, p. 231‑232, i especialment a "Transformacions agràries en la Ribera del Xúquer (segles XVI‑XVIII)" a L'escenari històric del Xúquer. Actes de la IV Assemblea d'Història de la Ribera, l'Alcúdia 1988, p. 69‑87; Pedro RUIZ TORRES, "Fuerzas productivas y producción agraria en el País Valenciano: el secano en los siglos XVIII y XIX" a Estudis 7, Valencia 1980, p. 61‑110, d'aquest autor també Señores y propietarios, Valencia 1981, p. 155‑158 i 205‑214, i principalment les seues suggerències plantejades a "Los señoríos valencianos en la crisis del Antiguo Régimen: una revisión historiográfica" en Estudis d'Història Contemporània del País Valencià, 5, Valencia 1984, p. 23‑79. Les qüestions referents a una agricultura avançada o endarrerida i a la indústria són tractades per Jesús MILLAN "Endarreriment econòmic i crisi de la vella societat al sud del País Valencià" a Recerques 9, Barcelona 1979, p. 103‑116, "La 'protoindustrialización' i los orígenes de la industria en el País Valenciano" a Estudis d'Història Contemporània al País Valencià 5, Valencia 1984, p. 93‑104, i "Agricultura intensiva i explotació camperola: desenvolupament agrari i estructura de classes al regadiu valencià, segles XVIII‑XIX" a Terra, treball i propietat, Barcelona 1986, p. 105‑133. Per al segle XIX trobem interessants plantejaments per Ramón GARRABAU, "Las transformaciones agrarias durante los siglos XIX y XX" a Agricultura, comercio colonial y crecimiento económico en la España Contemporánea, Barcelona 1974, p. 206‑229, posteriorment per al País Valencià Un fals dilema. Modernitat o endarreriment de l'agricultura valenciana, 1850/1900, Valencia 1985. Tots els autors esmentats ofereixen una àmplia bibliografia per tal d'aprofundir més en la temàtica.  

 

3 Paul SWEEZY, "crítica" en La transición del feudalismo al capitalismo, Barcelona 1980, p. 46.

 

4 Rodney HILTON, "La pagesia i l'ordre feudal" al Ier. Col·loqui d'Història Agrària, València 1983, p. 9‑22.

 

5 Andrzej WYCZANSKI i Jerzy TOPOLSKI, "L'economia camperola abans i en la primera etapa de la industrialització. Informe general" en Estudis d'Història Agrària 4, Barcelona 1983, p. 7‑35.

 

6 Els registres treballats són el de 1741, signatura de l'Arxiu Municipal d'Alberic II‑590, el de 1760, sig. II‑603, i el de 1796, sig. II‑629, en aquest últim figuren separadament els registres d'Alcosser, llogaret que es va despoblar a les acaballes del segle, però no els hem comptabilitzat per uniformar l'evolució de l'estructura de la propietat del nucli d'Alberic.

 

7 Sobre les fonts del veïnat veure el capítol referent a la demografia.

 

8 Aquests cents ha estat publicat per  Josep Emili CASTELLO TRAVER, El País Valenciano en el censo de Floridablanca (1787), Valencia 1978, p. 259.

 

9 A. M. Al., I‑758

 

10 A. M. Al., el de 1795, I‑785, i el de 1800, I‑789.

 

10bis Fernando ANDRES ROBRES i Ricardo FRANC BENAVENT han elaborat un detallat estudi sobre l'evolució de la producció de seda en "La producción sedera valenciana en la segunda mitad del siglo XVIII a partir del estudio de los ejemplos de Alcira y Alberique" a Estudis10, Valencia 1983, p.162-182.

 

11 A. M. Al., I‑792, qüestió núm. 10.

 

12 Un estudi que realitza un estat de la qüestió és el de José Manuel PEREZ GARCIA "A agricultura e os seus rendementos. Un estudio evolutivo (1700‑1850)" a Revista Galega de Estudios Agrarios 9, Pontevedra 1983, p.35‑70.

 

13 Rafael BENITEZ SANCHEZ‑BLANCO, "Producción y consumo en la Huerta de Valencia en la primera mitad del siglo XVIII. El caso del monasterio de El Puig", a Actes du Ier. Colloque sur le Pays Valencien a l'Epoque Moderne, Université de Pau, 1980, p. 257‑271.

 

14 De blat 2'7 a Matallana i 3'4 a Perales, i de ordi 4,4 a Matallana i 5'8 a Perales, Angel GARCIA SANZ, Desarrollo y crisis del Antiguo Régimen en Castilla la Vieja. Economía y sociedad en tierras de Segovia de 1500 a 1814, Madrid 1986, p. 156.

 

15 Enric TELLO, "La producció cerealícola a les petites explotacions pageses des Pla de Mallorca (1850‑51)" a Estudis d'Història Agrària 4, Barcelona 1983, p. 167‑194.

 

16 Pierre VILAR, Catalunya dins l'Espanya Moderna, Barcelona 1975, vol. III, p. 321.

 

17 A. M. Al., Manifest de llana, 1779, II‑437.

 

18 A.M.Al., "Plan de los principales objetos de las Fábricas, Artes, Oficio e Industria", any 1802, sig. I‑792.

 

19 A.M.Al., Manifest de fruits de 1795, I‑785.

 

20 Ricardo FRANCH, Crecimiento comercial y enriquecimiento burgués en la Valencia del siglo XVIII, Valencia 1986, p. 75‑107.

 

21 Ibidem, elaboració pròpia a partir de les dades que l'autor dóna en el quadre de la p. 94.

 

22 Vicente M. SANTOS ISERN, Cara y cruz de la sedería valenciana (siglos XVIII‑XIX), València 1981, p. 93‑94.

 

23 Ricardo FRANCH i Fernando ANDRES ROBRES, "Aproximación al estudio de los canales de comercialización de la seda valenciana. El caso de la baronía de Alberique (1749‑1804)" a Saitabi XXXIII, Valencia 1983, p. 125‑142.

 

24 A.M.Al., II‑437.

 

25 A.M.Al., II‑418

 

26 A.M.Al., II‑319

 

27 Vicent GIMÉNEZ CHORNET, "Preus d'arrendaments de la terra a Alberic (1759‑1841)" a Al‑gezira 2, Alzira 1986, p. 199‑210.

 

28 Manuel Ardit ha indicat la major rendibilitat que suposa al Monestir de la Valldigna tenir les terres en arrendament que no pas en parceria a "Aparcería y arrendamiento en la transición del Antiguo Régimen al Liberalismo: el ejemplo de la gramja Cisterciense de Benivaire" a La Ilustración Española, Alacant 1985.

 

29 José Miguel PALOP RAMOS ja apunta la pujada en el cost de la vida en la segona meitat del segle XVIII, car els salaris, bé que d'oficials de la construcció, no augmenten pas com ho fan els preus, Hambre y lucha antifeudal. Las crisis de subsistencia en Valencia (Siglo XVIII), Madrid 1977, p. 26‑27. També Earl J. HAMILTON ha indicat que en general els preus pugen molt més que els salaris, a Guerra y precios en España, 1651‑1800, Madrid 1988, p. 250‑252.

 

30 José Miguel PALOP RAMOS, Fluctuaciones de precios y abastecimiento en la Valencia del siglo XVIII, Valencia 1977, p. 38‑40.