9. CONCLUSIÓ

             Ateses les dades que acabem d'analitzar hem demostrat, abans de tot, com el sistema jurisdiccional o de dret que existeix en el territori d'Alberic durant l'Antic Règim és completament feudal. Així i tot, altra qüestió és allò que s'hi esdevé en l'activitat sòcio‑econòmica. En aquest sentit, podem afirmar que hi ha una estructura capitalista: socialment han crescut la mà d'obra assalariada i els grans propietaris rurals25, econòmicament el sector agrícola s'ha desenvolupat, hi ha una especialització en la producció i un important comerç d'exportació, al voltant de l'arròs i de la seda fonamentalment, cosa que repercuteix en un balanç econòmic favorable a la població,  que és, en definitiva, la principal font de riquesa, però  que,  tanmateix,  l'exportació   de   matèries   primeres  ‑principalment seda i llana‑ és un dels elements que hi palesen la negativa del veïnat a invertir en l'activitat industrial, ja que la burgesia agrària s'hi conforma amb l'acumulació del capital que extrau de l'agricultura.

            Així, doncs, qualificar de dur el règim senyorial, en allò referent a l'extracció econòmica o a la fiscalitat feudal, és una equivocació, igual que mantenir que aquest mateix règim senyorial és el principal factor que frena el desenvolupament capitalista. Precisament, dintre el senyoriu d'Alberic han sorgit una burgesia agrària i una activitat comercial capitalista. Allò que veritablement incomoda a la burgesia que viu en un senyoriu és l'obligatorietat d'una fiscalitat, a la qual consideren feudal com és la partició de fruits, i d'un sistema judicial privatiu, en mans del senyor. La lluita d'aquesta burgesia va encaminada a l'enderrocament d'aquests dos aspectes i, amb aquesta finalitat, aspiren, en última instància, a ingressar en el patrimoni de la Corona. Cal no oblidar que, en el segle XVIII, el monarca és un senyor feudal més, però que amb la incorporació a la Corona no hi haurà cap partició de fruits ni d'altres exaccions que nodresquen el patrimoni d'una noblesa rendista i, a més, la justícia reial és més imparcial. En el segle XVIII mai no es qüestiona en els plets l'ordenament feudal del sistema estatal de l'Antic Règim. És en el segle XIX, quan les idees de la revolució burgesa, les quals han nascut al si d'una literatura revolucionària occidental i han estat plasmades als Estats Units, a Anglaterra i a França en  el seu ordenament estatal durant el segle anterior, que ataquen els senyorius i queden enregistrades en un document com és la constitució de Cadis, quan la incorporació a la Corona representa i suposa estar en lluita, a més de contra les càrregues oneroses senyorials, contra un sistema que és alhora feudal.

            Així i tot, insistim, la nostra voluntat sols rau en demostrar que el règim senyorial no ha estat dur fiscalment i que els avantatges cap a unes relacions capitalistes i un desenvolupamet agrari són possibles en l'ordre senyorial de l'Antic Règim. Altra qüestió és perquè l'acumulació de capital agrari no ha desembocat en una industrialització.