DEMOGRAFIA

 

Principal
INTRODUCCIÓ
SISTEMA FEUDAL
SEYORIU D'ALBERIC
ESTRUCTURA FEUDAL
REAJUSTAMENTS
DEMOGRAFIA
ESTRUCTURES CAPITALISTES
LLUITA ANTIFEUDAL
CONCLUSIÓ

6. EL DESENVOLUPAMENT DEMOGRÀFIC D'ALBERIC. SEGLES XVI A XVIII

 

 

 

            En l'Antic Règim un factor estretrament relacionat amb la productivitat és el demogràfic. L'augment de població és facilitat i, al mateix temps, facilita la producció agrària. El nostre punt de mira se centra ara en constatar els principals trets de l'evolució demogràfica al terme d'Alberic, així com la seva estructura i comportament, sense arribar pas a l'anàlisi de l'estructura familiar. És veure els grans moviments demogràfics esdevinguts a les poblacions que antigament ocupaven l'actual terme d'Alberic.

 

a.‑ Evolució demogràfica al segle XVI.

 

            No tenim gaires notícies demogràfiques referents al segle XVI: no s'hi conserven molts veïnatges, ni tenim cap referència de l'evolució dels bateigs o defuncions. Les úniques fonts que considerem més fiables són: per a l'any 1510, la informació proporcionada pel Sumari del manifest de les cases e bestiars dels vehins de les Ciutats, viles e lochs del Regne de València1, i per a l'any 1609, la llista de cases publicada per Boronat2. Dades que, en definitiva, ens permeten, si més no, constatar la situació i el canvi de la població en aquest segle. Hem decidit descartar la llista de població proporcionada per Hieroni Munyos per als anys 1565‑1572, ja que la considerem bastant deficient3.

            Per elaborar les dades que exposem tot segit hem cregut adient agrupar tots els pobles de les baronies del Duc de l'Infantado. Aleshores, constatem un creixement demogràfic important, tot incloent Gavarda que va unida a Alcosser i que actualmet és l'única població que no s'hi troba dintre el terme d'Alberic.

 

            Nombre de cases l'any 1510  

Lloc

Cases

 

  %

 

 

 

 

Alcosser i Gavarda

157

 

35'04

La baronia d'Alberic

230

 

51'34

Alàsquer

61

 

13'62

 

 

 

 

          Total

448

 

 

              El nucli de població més important és Alberic, el qual representa més de la meitat de la població de les baronies amb el 51'34 per cent del veïnatge. El poble més petit és Alàsquer, però Alcosser i Gavarda tampoc no eren molt poblades. També cal tenir en compte que la baronia d'Alberic comprenia Benifaraig i la Foia.

 

                  Nombre de cases l'any 1609  

Lloc

       Cases

     %

 

 

 

 

 

 

 

Alàsquer

115

5'65

 

Alberic

360

48'98

 

Alcosser

175

23'81

 

Gavarda

85

11'56

 

Total

735

 

 

              Abans de l'expulsió dels moriscs, el núcli de població més nombrós i important és Alberic, el qual recull, com el 1510, quasi la meitat del veïnatge de les baronies. Cal pensar que la Foia ha desapargut com a llogaret4 i que el seu terme forma part del d'Alberic, cosa que explica, en bona mesura, l'increment demogràfic d'aquest.

            És evident que la població va créixer al segle XVI, però més interessant que determinar el nombre de cases que augmenta el terme, concretament 287, és esbrinar en quina dimensió ho fa. Per aixó hem extret la taxa de creixement anual mitjà acumulatiu5 entre els dos anys, la qual ens dóna el 0'50 per cent. És una taxa de creixement moderada i, malgrat l'elevada xifra del saldo vegetatiu, com que correspon a 99 anys, l'augment no s'hi va realitzar de forma intensa. Tot i així, abans de l'expulsió semblaria una zona molt poblada.

 

b.‑ La crisi demogràfica de la primera meitat del segle XVII.

 

            L'expulsió dels moriscs suposà un trencament en la trajectòria demogràfica de les baronies. Des del 1612, amb la repoblació de cristians vells, són ocupades les cases i les terres abandonades pels darrers veïns.

            Cal fer, doncs, a partir d'aquesta data, l'estudi de l'evolució demogràfica de les poblacions del terme actual d'Alberic i excloure‑hi la baronia de Gavarda6.

            Tal com avui és el terme d'Alberic, el 1612 estava format per tres núclis urbans, amb les seues esglésies i ajuntaments: Alberic, Alàsquer i Alcosser. El veïnat enregistrat en aquest any en la Carta de Població atorgada pel Duc de l'Infantado ens dóna les dades següents:

             

            Veïnatge del terme d'Alberic el 1612

 

Lloc

     Veïns

        %

 

 

 

Alberic

159

68'53

Alàsquer

45

19'40

Alcosser

28

12'07

 

 

 

      Total

232

 

 

            Vist açò, cal destacar‑hi, en primer lloc, el gran nombre de veïns que ha perdut el terme. Abans de l'expulsió n'hi havia al terme d'Alberic 650, i ara els nous pobladors sols en sumen 232, el terme ha minvat en 418 veïns. La pèrdua és força important, cosa que fa suposar l'existència de molts camps sense conrear i moltes cases deshabitades.

            Com a nucli important de població continuem tenint Alberic, on resideix el 68'53 per cent del total de veïns. Alcosser no ha estat atractiu per als nous habitadors, possiblemet per la seua proximitat al riu Xúquer, circumstància que significava estar pendent de possibles riuades.

            La Diputació de la Generalitat, 34 anys després, va ordenar la realització d'un veïnatge, el qual ofereix la relació nominal dels caps de casa7. El recompte de 1646 és va fer per tal de disposar d'un llistat de cases a fi d'executar les lleves necessàries per a la guerra de Tortosa.

 

 

            Veïnatge del terme d'Alberic el 1646

 

Lloc

        Veïns

       %

Alberic

153

70'83

Alàsquer

30

13'89

Alcosser

33

15'28

 

 

 

     Total

216

 

 

            Després de la pèrdua demogràfica que suposa l'expulsió dels moriscs, els nous pobladors no aconsegueixen augmentar el veïnat d'aquestes poblacions, i el terme minva en 16 veïns entre 1612 i 1646, cosa que comporta una taxa de creixement evidentment negativa, quantificada en ‑0'21 per cent.

            La taxa no és exageradament baixa, per la qual cosa cal assenyalar i insistir més en un estancament demogràfic que no pas en una pèrdua.

            Pel que fa a aquesta època, les dades per elaborar la taxa de mortalitat, com que no es conserven els registres de Quinqui Libri, les hem aconseguides d'un registre del dret de soterrament que es pagava a l'església, i que ens dóna el nombre de defuncions esdevingudes en un any8. Com per a l'any 1646, del qual hem de fixar la taxa de mortalitat, sols comptem amb 8 soterraments enrregistrats, xifra que és anormalment baixa, hem preferit extreure la mitjana entre els valors dels dos anys anteriors, el central i els dos posteriors, a fi d'obtenir una major fiabilitat en el resultat, les xifres dels quals són les següents:

 

  Quantitat de soterraments i mitjana dels anys 1644‑1648

 

Any

Soterraments

           Mitjana

1644

33

 

 

1645

17

 

 

1646

8

 

 

1647

17

 

 

1648

21

 

 

 

 

 

 

   Total

96

19'2

 

 

            Per tal de calcular el nombre d'habitants que presumiblement tindria Alberic el 1646 hem multiplicat el nombre de veïns, 153, per l'índex 3'6, el qual considerem més escaient per a la nostra comarca abans de l'època censal. L'operació ens dóna 551 habitants, quantitat a la qual correspon una taxa de mortalitat de 34'84 per mil9. Una taxa moderada, més baixa que la del segle XVIII.

 

c.‑ El creixement demogràfic a la segona meitat del segle XVII.

 

            El nombre d'habitants més baix de tota l'època estudiada és, de segur, al voltant de la meitat del segle XVII. A partir d'aquest moment el terme d'Alberic veu incrementar‑se progressivament el factor humà sense gairebé cap retrocés.  

Plaça Major d'Alberic

            Per a la segona meitat del segle no tenim cap veïnatge que pugam considerar força fiable, per la qual cosa hem utilitzat un recompte de veïns realitzat a Alberic el 1704 a fi de cobrar un tribut per assumptes militars10. Pel que fa a Alàsquer i Alcosser, com que no coneixem el veïnat en aquesta data, hem emprat la xifra que dóna el recompte efectual el 1692 per a la formació d'un batalló de milícia al Regne de València11 ‑aquest conté un grau bastant elevat d'ocultació, però no en tenim altre més adient‑. Així, doncs, el nombre de veïns resultant és més baix que el que en realitat hi hauria.

              Nombre de veïns al voltant de 1700  

Lloc

Any

Veïns

  %

 

 

 

 

Alberic

1704

317

84'53

Alàsque

1692

22

5'87

Alcosser

1692

36

9'60

 

 

 

 

    Total

 

375

 

              Atés açò, evidenciem, en primer lloc, la progressiva concentració d'habitants a Alberic al llarg dels segles XVI i XVII que arriba, el 1704, a la cota important del 84'53 per cent de població. Alàsquer és ja molt petita, una població en retrocés, i Alcosser aconsegueix mantenir‑se estable. Tot seguit veurem quina és la taxa individual de creixement en cada població i global al terme entre els anys 1646 i 1704:

Taxa de creixement anual mitjà acumulatiu d'Alberic, 1646‑1704

 

Lloc

Veïns 1646

Veïns 1704

Taxa

 

 

 

 

Alberic

153

317

1'26

 

Alàsquer

30

(22)

‑0'53

 

Alcosser

33

(36)

 0'15

 

 

 

 

 

 

Total terme

216

375

 0'95

 

              La taxa de creixement anual mitjà acumulatiu ens dóna un fort increment poblacional en aquest període, el 0'95 per cent per a tot el terme és, doncs, la taxa més elevada que hem obtingut fins ara. És un increment més elevat que el produït a les baronies durant el segle XVI, encara que, a la fi del segle XVII, el terme no ha assolit, ni molt menys, el nombre de veïns que posseia abans de l'expulsió dels morics.  

Carrer antic d'Alberic

            Per altra banda, els registres parroquials d'Alcosser12, únic poble que conserva els Quinqui Libri, ens possibiliten extraure una altra informació del comportament demogràfic del terme. Els llibres comencen el 1667, per la qual cosa sols podem analitzar una trentena d'anys del segle XVII. En el quadre següent calculem la tendència de bateigs agrupats per decennis:

 

  Tendència del nombre de bateigs a Alcosser, segle XVII

 

   Any

  Bateigs

Base 100 al decenni anterior

Tendència +/‑ en %

 

 

 

 

1670‑79

90

‑‑‑

‑‑

 

1680‑89

106

118

+ 18

 

1690‑99

103

97

  3

 

 

            La dècada dels vuitanta és de creixement, ja que augmenta un 18 per cent el nombre de bateigs en relació a l'anterior. El fet s'observa també en el gràfic III, en el qual hi ha una tendència continuada a l'alça des dels anys setanta fins als darrers dels vuitanta. Aquesta tendència canvia i cau en el decenni dels noranta.

            Tot seguit veurem el saldo vegetatiu que ens dóna la diferència entre bateigs i defuncions, el qual és indicatiu de l'augment o disminució dels habitants, independentment de la tendència dels bateigs.

 

            Saldo vegetatiu a Alcosser, segle XVII

 

Anys

Bateigs

Defuncions

Diferència

 

 

 

 

1670‑79

90

107

‑ 17

 

1680‑89

106

102

+  4

 

1690‑99

103

108

  5

 

 

            En conjunt, el saldo dels trenta anys és negatiu, moren més persones que en naixen. Ara bé, el decenni 1680‑89 és lleugerament possitiu, de tendència alcista. En la primera dècada hi ha una crisi demogràfica important, anys 1677‑78 ‑com s'observa en el gràfic II‑, la qual és deguda a la pesta esdevinguda en aquest període. La confrontació de les línies que representen la mitjana mòbil de bateigs i defuncions a Alcosser en el gràfic III demostra com en la trentena d'anys la corba de mortalitat va estar per damunt de la de natalitat, a excepció dels últims anys de la dècada dels vuitanta.

            A Alberic també hi ha una crisi demogràfica a les darreries dels setanta, concretament la datem un any abans de la d'Alcosser, al bienni 1676‑77, en el qual es duplica el nombre de defuncions dels anys anteriors i posteriors ‑veure el gràfic I i l'apèndix documental‑.

            Per altra banda, podem saber la relació que hi ha entre el nombre de bateigs i matrimonis a Alcosser, la qual ens permet conéixer el nombre teòric de fills per matrimoni.

 

    Evolució del nombre de fills per matrimoni a Alcosser  

Any

Bateigs

Matrimonis

     Fills

 

 

 

 

1670‑79

90

23

3'9

 

1680‑89

106

19

5'5

 

1690‑99

103

19

5'4

 

              No creiem en l'exactitud d'aquest mètode per tal de calcular el nombre de fills en cada família, però si pensem ens aproxima a la constitució del nucli familiar, el qual cal suposar s'eixamplà a les dues dècades darreres de la centúria. Tal vegada, el nombre de fills per família a la dècada dels setanta no fóra tan baix, és probable que la causa es trobe en una forta taxa de matrimonis, especialment els darrers anys dels setanta, deguda al factor immigratori, cosa que modifica per causes externes l'índex de fills, en aquest cas a la baixa, al mateix temps que incideix en l'increment de concepcions en la dècada immediatament posterior.

            Per altre costat, l'element immigratori és l'únic que pot explicar que la corba de defuncions sobrepasse la de naixements de forma continuada i que Alcosser no es despoble. També és un factor a tenir en compte per entendre que el terme d'Alberic arribe a la taxa de creixement de 0'95 per cent en aquesta segona meitat del segle XVII.

 

            d.‑ El segle XVIII.

 

1. Fases de creixement.

 

            Hem dividit el segle XVIII en dues fases de creixement ben diferenciades: la primera, moderada, que comprén des del 1704 fins al 1753, i la segona, d'increment superior, que arriba fins al 1802. En el quadre següent exposem la primera fase:

 

            Veïnatge al terme d'Alberic, 1704‑1753

 

Any

Veïns

Taxa de creixement %

 

 

 

1704

375

‑‑‑

1730

385

0'10

1753

433

0'51

 

            Ell 1730 Alàsquer ja restava despoblada, Alberic tenia 363 veïns i Alcosser 2213. Mentre Alberic experimenta un creixement continuat Alcosser disminueix, cosa que confirma la corba descendent de bateigs assenyalada en el gràfic III.

            El 1753 Alberic assoleix els 409 veïns, mentre Alcosser es manté pràcticament igual, amb 24 veïns14. Atés açò, podem dir que l'increment moderat de població d'aquesta meitat del segle XVIII és degut a l'augment poblacional esdevingut a Alberic, nucli que podem considerar dominant demogràficament.

            Els valors de la segona fase ‑els primers recomptes, donat que venen en veïns, els hem convertit en habitants teòrics per poder enllaçar amb l'evolució de l'època censal des de 1786‑ ens presenten els resultats següents:

 

            Població al terme d'Alberic, 1753‑1802

 

Any

Veïns

Habitants

Taxa de creixement %

1753

433

 

‑‑‑

1773

542

   (1951)15

1'12

1786

 

2061

0'42

1797

 

2272

0'89

1802

 

2678

3'34

 

            El 1773 Alberic ha crescut fins arribar als 511 veïns i Alcosser ha canviat la seva estabilització per una tendència alcista, i ha passat a tenir‑ne 3116, però no assoleix el nombre de població que tingué a les darreries del segle XVII. La forta taxa de creixement al terme, l'1'12 per cent, és molt elevada, per la qual cosa pensem que la immigració que s'esdevé a Alberic cal centrar‑la entre aquests dos anys, el 1753 i el 1773.

            De 1773 a 1786 hi ha una disminució considerable de la taxa de creixement, possiblemet deguda a la incidència climatològica adversa i al paludisme, dues coses en la dècada dels vuitanta. A l'hivern de 1783‑84 hi ha una forta tempesta i es produeix el desbordament del riu Xúquer, en conseqüència es perden les collites i els ajuntaments de les baronies sol·liciten l'anul·lació del tribut de l'equivalent. A més a més, el 1785 es van malmetre les collites de fulles de morera i del blat, a causa de les gelades esdevingudes durant les nits del 4 i 5 d'abril17. Arran d'aquests fets, Alcosser es va despoblar i, des d'aquest moment, no trobem cap constància dels registres de bateigs, matrimonis i defuncions, i de fet, en el cens de Floridablanca, manat realitzar el 1786, ja no hi consta. Cabanilles va deixar constància del seu despoblament18.

            Entre el cens de Floridablanca i el de Godoy de 1797 la taxa de creixement puja el 0'89 per cent, cosa que demostra una tendència alcista important. Així i tot, aquesta s'incrementa en el període posterior, entre 1797 i 1802, tot passant a una taxa de creixement anual mitjà acumulatiu del 3'34 per cent. La taxa, exageradament elevada, ens sorprén, bé pot ser que els censos últims siguen quelcom deficients o bé haja hagut una forta immigració a Alberic19. Tal vegada la causa ve donada pels dos fenòmens, encara que l'elevada taxa indica una destacada immigració.

 

2. Mortalitat i immigració.

 

            Una de les característiques més rellevants del segle XVIII a Alberic és la incidència negativa de la insalubritat en la població, derivada del conreu de l'arròs, segons han assenyalat alguns autors20.

            Anem a ocupar‑nos de l'anàlisi de les dades demogràfiques provinents dels registres de bateigs, matrimonis i defuncions per poder conéixer millor les peculiaritats del seu comportament.

            A Alberic no es conserven els registres parroquials, per la qual cosa hem de valer‑nos de la sèrie d'Alcosser per veure l'evolució. Primerament veurem la tendència dels naixements amb el registre de bateigs:

 

Tendència del nombre de bateigs a Alcosser, segle XVIII

 

Anys

Bateigs

Base 100 al decenni anterior

Tendència +/‑ en %

 

 

 

 

1700‑09

67

65

- 35

 

1710‑19

52

78

- 22

 

1720‑29

70

135

+ 35

 

1730‑39

61

87

- 13

 

1740‑49

67

110

+ 10

 

1750‑59

76

113

+ 13

 

1760‑69

72

95

-  5

 

1770‑79

58

81

- 19

 

1780‑84

7

 

 

 

 

            La caiguda en la taxa de naixements és molt forta a Alcosser a l'inici de la centúria i durant els dos primers decennis. A la dècada dels vint hi ha un augment de la natalitat important, però, malauradament, no porta una continuïtat i es trenca allò que podria ser el principi del creixement demogràfic del poble a la dècada següent. Encara que n'hi ha una lleu recuperació en els anys quaranta i cinquanta, no és suficient per pujar la taxa de naixements a les cotes alcançades durant els decennis últims del segle XVII ‑veure gràfic III‑. A la dècada dels seixanta, i sobretot dels setanta, la caiguda del nombre de naixements ens indica la disminució accelerada de la població, que culmina amb el despoblament de l'any 1784 a causa de la riuada.

 

Vista d'Alcosser, segle XVIII

            Saldo vegetatiu d'Alcosser, segle XVIII

 

Anys

Bateigs

Defuncions

Diferència

 

 

 

 

1700‑09

67

118

‑ 51

 

1710‑19

52

63

‑ 11

 

1720‑29

70

103

‑ 33

 

1730‑39

61

81

‑ 20

 

1740‑49

67

82

‑ 15

 

1750‑59

76

94

‑ 18

 

1760‑69

72

78

‑ 6

 

1770‑79

59

69

‑ 11

 

1780‑84

7

9

 

 

 

            Evidentment, hi ha un saldo vegetatiu negatiu durant tot el període del segle estudiat. Destaca el primer decenni amb una elevada mortalitat, atribuïble, indubtablement, a la Guerra de Successió, com pot comprovar‑se en el gràfic II la corba de mortalitat es dispara en els anys 1706‑1707. El contemporani botifler Josep Minyana va deixar constància que a la zona va haver moviment bèl·lic21. La seua descripció explica l'alta mortaldat que hi hagué, després de la derrota dels austracistes per les tropes borbòniques, durant la Guerra. Tot i així, el prolongat nivell de defuncions, per dalt de la taxa de natalitat, sols és justificable per altres raons, entre les quals la insalubritat és una de les possibles.

            Encara que a Alberic manquen el registres de bateigs i defuncions tenim la sort que Cabanilles va recollir els muntants globals en la seua obra, escrita a les darreries del segle XVIII. Segons ell, entre 1730 y 1787 van nàixer a Alberic 5.686 persones i en van morir 6.732. Atés açò, així com esdevé a Alcosser, també hi ha una major taxa de mortalitat que no pas de natalitat.

            Com explicar, doncs, que les baronies romanen poblades si moren més persones que en naixen?. L'únic factor que fa possible l'increment de població en aquest segle és la immigració. Una altra vegada, gràcies a Cabanilles disposem de la dada d'immigrants entre 1730 i 1787, que és de 564 famílies, una xifra semblant a tota la població d'Alberic.

            Hem preparat un quadre sobre les taxes de mortalitat en el qual inserim Gavarda perquè formava part de les baronies del Duc de l'Infantado i, a més, es troba situada prop d'Alberic, alhora que completem així el coneixement sobre els dominis del Duc.

            La forma metodològica utilitzada és la següent: com que no disposem del nombre d'habitants abans del 1786, sols disposem del de veïns o caps de família, per tal de convertir‑los en habitants els hem multiplicat per l'índex 3'6, pot ser un índex baix, però l'hem elegit al dividir el nombre d'habitants que dóna el cens de 1786 a Alberic, que és de 2.061, pel nombre de veïns que dóna Cabanilles per a 1787, que és de 576. No pensem que aquest recompte veïnal siga deficient ja que concorda amb el creixement donat des dels veïns de 1773 al terme, de 542. La taxa de creixement en habitants, si apliquem aquest índex, entre 1773 i 1786 és de 0'42 per cent, i la taxa de creixement en veïns és de 0'46 per cent, cosa que ens confirma que l'índex elegit és adient perquè no canvia la taxa.

            Per a la xifra de mortalitat hem extret la mitjana de cinc anys del registre de defuncions ‑2.1.2‑, tret d'Alberic, al qual, com que no disposem de Quinqui Libri, hem decidit aplicar al veïnat de 1754 la referència de defuncions de l'any 1757.

 

            Taxes de mortalitat, segle XVIII

 

                                    Any 1730  

Gavarda

Alcosser

20 veïns x 3'6 = 72 hs.

22 veïns x 3'6 = 79 hs.

Mortalitat mitjana = 4'4

Mortalitat mitjana = 8'4

Taxa de mortalitat= 61'11%

Taxa de mortalitat= 106'32%o

 

 

                                    Any 1754  

Gavarda

Alcosser

24 veïns x 3'6 = 86 hs.

24 veïns x 3'6 = 86 hs.

Mortalitat mitjana = 7

Mortalitat mitjana = 8'6

Taxa de mortalitat = 81'39%o

Taxa de Mortalitat = 100 %o

 

                                    Alberic

                        409 veïns x 3'6 = 1.472 hs.

                                Mortalitat [1757] = 121

                                Taxa de mortalitat = 82'2 %o

 

                                    Any 1773

                                    Alcosser

                                31 veïns x 3'6 = 122'4 hs.

                                Mortalitat mitjana = 6'2

                                Taxa de mortalitat = 55'5 %o

 

                                    Any 1786

                                    Gavarda

                                101 hebitants

                                Mortalitat mitjana = 7'4

                                Taxa de mortalitat = 73'26%o

 

            Queda palés que la taxa de mortalitat és molt alta. Tot i així, vists els resultats ens hem plantejat si seria a causa d'una incorrecció en les xifres, però no ho creiem factible. Com hem dit, l'índex utilitzat ens sembla el més adient, i encara que l'augmentarem a 4'5 donaria igualment una taxa elevada, també creiem fiable el nombre de veïns, de fet hem rebutjat altres veïnatges per considerar‑los dubtosos quant a l'elaboració i infravalorats perquè no enregistraven tots el veïns22.  

Esglesia d'Alberic

            Una altra qüestió és saber quin sector de la població es veu més afectat per la mortalitat. Per a conéixer‑ho cal fer un estudi amb més profunditat a partir dels registres parroquials, dels quals no disposem a Alberic. Tanmateix, a partir d'una dada donada pel rector d'Alberic sobre la mortalitat de l'any 1757, indiquem un element molt significatiu del comportament demogràfic. El rector certifica que dels 121 soterraments esdevinguts, 38 n'eren d'adults i 83 d'infants23, cosa que demostra que la mortalitat afectava de forma desmesurada a la població menor de set anys. Els adults romanen al marge d'aquesta mortaldat, cosa que contradiu la hipòtesi de Cabanilles que afirmava morien a causa del conreu de l'arròs. Es més probable que l'alta mortalitat infantil estiga relacionada amb l'estructura demogràfica, la qual constaria d'un gran nombre d'immigrants en època de procreació, de moltes families joves, donant així un elevat valor de defuncions infantils i una petita taxa d'òbits adults.

 

3. Anàlisi dels censos de població.

 

            Per a la segona meitat del segle comptem amb tres censos amb característiques modernes que ens permeten conéixer l'estructura de la població segons l'edat i el sexe. Tots tres efectuen els seus recomptes sobre Alberic, únic centre urbà, el qual ja coincideix amb el terme actual, doncs Alàsquer i Alcosser, les últimes poblacions habitades, ja romanen despoblades.

            El primer cens que analitzem fou ordenat pel Comte de Floridablanca el 25 de juliol de 1786, en el qual demanava "la enumeración de almas que se ha de hacer en cada pueblo, casas, habitantes o refugios dentro de él o en su campo y jurisdicción, con asistencia de la justicia o por diputados de ayuntamiento..."24. El registre d'habitants fet a Alberic va concloure el 24 de novembre de 1786.

 

                        Cens de 1786 d'Alberic

Edat

Homes  A

Dones  B

Taxa de masculinitat (TM = A/B x 100)

 

 

 

 

 

 

Fins a 7 anys

208

204

101'9

 

De 7 a 16

152

160

95'0

 

De 16 a 25

139

179

77'6

 

De 25 a 40

312

283

110'2

 

De 40 a 50

97

80

121'2

 

De 50 en avant

112

120

 93'2

 

 

 

 

 

 

Total

1020

1026

 

 

 

 

 

 

 

Total habitants

2046

 

 

              Al nombre de població registrada en el quadre cal afegir els 15 caputxins que viuen al convent de la Mare de Déu dels Angels   ‑7 professos, 3 llecs i 5 donats‑, amb els quals la suma total d'habitants és de 2.061.

            L'any 1797 Godoy ordena l'execució d'un altre cens, el qual al nostre poble dóna els resultats següents:

 

                        Cens de 1797

Edat

Homes  (A)

Dones  (B)

Taxa de masculinitat (TM = A/B x 100)

 

 

 

 

 

Fins a 7 anys

209

180

116'1

 

De 7 a 16

203

210

96'6

 

De 16 a 25

145

191

75'9

 

De 25 a 40

281

292

92'2

 

De 40 a 50

158

152

103'9

 

De 50 en avant

137

114

120'1

 

 

 

 

 

 

Total

1133

1139

 

 

 

 

 

 

 

Total habitants

2272

 

 

 

            L'any 1802 s'efectua un interrogatori al "...que deben contestar todos los pueblos de España, para que el Departamento de Fomento General del Reyno y Balanza de Comercio pueda presentar el censo de población del año 1802...", en el qual Alberic consta amb els habitants següents:

                        Cens de 1802

Edat

Homes (A)

Dones  (B)

Taxa de masculinitat (TM = A/B x 100)

 

 

 

 

 

Fins a 7 anys

229

194

118'0

 

De 7 a 14

182

164

110'9

 

De 14 a 25

217

292

74'3

 

De 25 a 40

404

353

114'4

 

De 40 a 50

176

161

109'3

 

De 50 en avant

 147

159

92'4

 

 

 

 

 

 

Totals

1355

1323

 

 

 

 

 

 

 

Total habitants

2678

 

 

 

 

            En els dos darrers censos hem efectuat un sol grup amb les persones de més de 50 anys, tot i que hi figuren desglossats per edats en decennis. A fi de poder realitzar unes piràmides d'edat hem convertit les xifres en habitants per cohorts anuals de cada invernal, i ens ha resultat el quadre següent:

 

Cens de 1786                                               Cens de 1797

Edat

 Homes

Dones

Homes

Dones

 

 

 

 

 

 

 

Fins a 7 anys

29'8

29'1

29'8

25'7

 

De 7 a 16

17'6

17'7

22'5

23'3

 

De 16 a 25

15'4

19'8

16'1

21'2

 

De 25 a 40

20'8

18'8

18'7

19'4

 

De 40 a 50

9'7

8'0

15'8

15'2

 

De 50 en avant

3'7

4'0

4'5

3'8

 

                        Cens de 1802

 

Edat

Homes

Dones

 

 

 

Fins a 7 anys

32'7

27'7

 

De 7 a 14

26'0

23'4

 

De 14 a 25

19'7

26'5

 

De 25 a 40

26'9

23'5

 

De 40 a 50

17'6

16'1

 

De 50 en avant

4'9

5'3

 

 

            Pel que fa a la taxa de masculinitat hem comparat la nostra corba amb la corba tipus. Recentment se sap que, per raons de tipus biològic, naixen un cinc per cent més d'homes que de dones i que al llarg dels anys les dones viuen més que no pas els homes, sembla èsser per raons de diferent composició genètica25. La corba tipus amb la qual comparem la nostra està elaborada per a una població de mortalitat constant i amb una esperança de vida en el moment de nàixer de trenta anys.

            La variància de la nostra corba en relació amb la tipus reflecteix la incidència sòcio‑econòmica de la població d'Alberic.

            La nostra taxa de masculinitat demostra el predomini de dones entre la població de 7 a 25 anys, a excepció de 1802 que ho fa de 14 a 25. Els muntants globals de homes i dones remarquen que en la població predomina, si bé amb poca importància, el grup femení.

            Sabem que la forma habitual d'una piràmide de població és la d'un triangle, ja que la mortalitat va reduint progressivament l'efectiu de les generacions posteriors26, però quan en la població intervenen altres factors sòcio‑econòmics aquesta piràmide triangular es deforma. Les nostres piràmides es desfiguren en uns grups concrets d'edat. A grans trets les tres piràmides ens mostren una reducció de la població a partir dels 7 anys i torna a créixer als 25, sobretot en la part masculina, mentre que la femenina s'incrementa als 16 anys, piràmide de 1786, o als 14, piràmide de 1802 ‑veure gràfics IV, V i VI‑.

            En les tres piràmides la taxa de masculinitat és similar en l'efectiu de 14/16 anys fins a 25: per a 1786 és de 77'6, per a 1797 de 75'9 i per a 1802 de 74'3. Així i tot, en l'efectiu següent, que comprén entre els 25 i els 40 anys, en les piràmides de 1786 i 1802 augmenta quantiosament el sector masculí, fet clarament degut a la incidència sòcio‑econòmica del factor de la immigració, ja que el desenvolupament agrari, pel conreu de l'arròs, permet absorvir gran quantitat de jornalers.

            En el següent quadre presentem una estructura per edats, distribuïda en tres grups per percentatges:

 

            Evolució de l'estructura per edat a Alberic  

Grup d'edat

1786

1797

1802

 

 

 

 

 

 

0  ‑ 25 anys

50'9 %

50'1 %

47'7 %

 

25 ‑ 50

37'8%

38'9 %

40'9 %

 

50 en avant

11'3 %

11'0 %

11'4 %

 

 

            Globalment l'estructura és anàloga en els tres censos i trobem‑hi una tímida evolució cap a l'increment de la població entre els 25 anys i els 50, i una reducció de la població compresa en el grup inferior als 25 anys. Els majors de 50 anys suposen tan sols un 11 per cent del total censat, cosa que ens fa pensar que la immigració és del grup mitjà i, en conseqüència, que hi siga tan baix el col·lectiu major de 50 anys, al mateix temps que explica la seua menor taxa de mortalitat, com ja hem indicat abans en parlar de l'elevada mortalitat infantil.

            Açò pot ser més clarificador si comparem la nostra estructura censal de 1786 i 1797 amb l'efectuada al conjunt del País Valencià.

 

            Estructura per edats d'Alberic i del País Valencià

 

1786

 

1797

 

 

 

 

 

 

 

Grup d'edats

Alberic

País Valencià

Alberic

País Valencià

 

 

 

 

 

 

 

0  ‑ 25 anys

50'9

52'0

50'1

51'6

 

25‑ 50

 37'8

32'7

 38'9

32'2

 

50 en avant

11'3

15'3

11'0

16'2

 

 

            En el primer grup d'edats l'estructura és semblant, en els altres dos hi ha significatives diferències entre Alberic i la resta del País Valencià. Pel que fa al País Valencià hi ha una tendeència a nodrir el contingent major de 50 anys i en canvi a Alberic la tendència a engrossir, com ja hem dit, es manifesta entre els 25 anys i els 50, evidentment degut, com hem indicat, al factor immigratori en aquesta població de la Ribera. En conseqüència l'estructura del País Valencià reflecteix un major percentatge de població vella que no pas la d'Alberic.

 

e.- Producció i població a l'època moderna

 

            Una altra variable que pot mostrar-nos el comportament sòcio-econòmic d'Alberic és la resultant de comparar l'evolució de la població. En una societat agrària, com és la de l'Antic Règim, la millor font per estudiar l'evolució de la producció és el tribut del delme. En un altre treball ja hem estudiat la seva evolució, en el qual podem trobar-se les dades concretes anuals i la metodologia hi aplicada26bis

      En el quadre següent comparem les taxes de creixement mitjà anual acumulatiu i de la producció:

 

Taxes de creixement demogràfic i productiu a Alberic

                        Demogràfic                           Productiu (baronies)

Anys

Taxa

Anys

Taxa

 

 

 

 

1510/1609

0'50

1555‑58/1583‑86

1'07

1583‑86/

1603‑06

0'23

 

 

1612/1646

0'21

1603‑06/1616‑18

‑8'08

 

 

1616‑18/1639‑42

‑5'43

1646/1704

0'95

1639‑42/1671‑74

4'95

 

 

1671‑74/1687‑90

2'94

 

 

1687‑90/1699‑1702

3'35

1704/1730

0'10

1699‑1702/1726‑29

0'15

1730/1753

0'51

1726‑29/1742‑45

2'61

1753/1773

1'12

1742‑45/1775‑78

0'77

1773/1786

0'42

1775‑78/1797‑1800

0'21

1786/1797

0'89

 

 

1797/1802

3'34

 

 

 

          D'aquestes dades s'extrauen les conclusions següents, agrupades per períodes:

            ‑ El segle XVI, fins a l'expulsió dels moriscos, durant el qual les baronies tenen un creixement tant demogràfic com productiu. Malauradament, no posseim les mateixes fases cronològiques per tal d'interrelacionar‑los.

            ‑ Amb l'expulsió dels moriscs hi ha una forta caiguda de la producció fins a l'any 1618, que continua fins a 1642. La disminució de la producció entre 1618 i 1642 comporta també una reducció de la població.

            ‑ Fort augment de la producció des de mitjans de segle fins a 1674, unit a un prolongat increment de la taxa de creixement fins a 1702, cosa que facilita el creixement de la població al terme.

            ‑ Als primers anys del segle XVIII minva la taxa de creixement de la producció, alhora que ho fa també la demogràfica.

            ‑ Elevada taxa de creixement productiu entre 1726 i 1745, acompanyada d'un moderat augment de la població. Aquest increment de la producció serà indubtablement el motiu del desenvolupament demogràfic del període posterior.

            ‑ Entre 1753 i 1773 s'esdevé una important alça de la població, afavorida per l'augment productiu del darrer període. Tanmateix, aquest període demogràfic no va pas acompanyat d'un increment de la producció, per la qual cosa la taxa de creixement humà minvarà en l'etapa 1773‑1786.

            ‑ El darrer quart de segle suposa un augment de població mentre que la taxa de creixement productiu minva ‑ fet que explica, si el generalitzem al País Valencià, que pugen el preus de les vitualles i es produesquen els avalots de 1801 a la Ribera del Xúquer, i concretament a Alberic27‑.

 



1 Ricardo GARCIA CARCEL, "El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI" a Saitabi XXVI, Valencia 1976, p. 171‑188.

2 P. BORONAT Y BARRACHINA, Los moriscos españoles y su expulsión, Valencia 1901.

3 Si comparem el nombre de cases que dóna aquest recompte publicat per T.H. DONGUI, Un conflicto nacional. Moriscos y cristianos viejos en Valencia, Valencia 1980, p. 287‑293, amb el recompte que dona la visita pastoral de 1570 efectuada pels pobles pròxims a València, publicada per M. Milagros CARCEL ORTI i José TRENCH ODENA: "Una visita pastoral del pontificado de San Juan de Ribera en Valencia (1570)" a Estudis 8, Valencia 1982, p. 71‑85, observarem com en aquell efectuat per Hieronim Munyoz hi ha ocultació de veïns.

4 El 1563 la Foia comptava amb 17 veïns, el 1612 no consta en la carta de població i el 1617 s'especifica que ja està despoblada, Josepa CORTES, Antoni FURIO, Pierre GUICHART, Vicent PONS, "Les alqueries de la Ribera: assaig d'identificació i localització" a Economia Agrària i Història Local. I Assemblea d'Història de la Ribera, Valencia 1981, p. 209‑262.

5 La fòrmula del creixement anual mitjà acumulatiu és:

en la qual r  és la taxa de creixement, m  és el nombre d'anys, Xn  és la xifra de l'últim any i Xt  és la xifra del primer any.

 

6 Per a l'evolució d'aquest poble veure Vicent GIMENEZ CHORNET, "Població a les baronies d'Alberic, Alcosser, Alàsquer i Gavarda als segles XVII i XVIII" en Anàlisi local i història comarcal. La Ribera del Xúquer (ss. XIV‑XX), Valencia 1990, p. 143‑155. 

7 Nosaltres utilitzem la relació publicada per T. HALPERIN DONGUI, op. cit., p. 300‑304.

8 A.R.V., Clergat, lligall 592.

 

9 L'operació efectuada és la següent:

 

               19'2(mitjana soterraments el 1646) x 1000

          Tm= ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑

                         551 (habitants el 1646)

 

10 Vicent GIMENEZ CHORNET, "Població a les baronies...", op. cit., p. 143‑155.

11 Veïnatge publicat per Sebastián GARCIA MARTINEZ, Valencia bajo Carlos II, Valencia 1974, p. 217‑232.

12 El llistat de les xifres pot veure's a l'apèndix documental de Vicent GIMENEZ CHORNET, "Població a les baronies...", op. cit., p.143‑155, article del qual extraem els resultats d'Alcosser.

13 El nombre de veïns d'Alcosser pot veure's al treball de Vicent GIMENEZ, "Població...", op. cit, p. 143‑155; per a Alberic dóne aquesta xifra més fiable en Vicent GIMENEZ, "Algunas reflexiones sobre fuentes demográficas en el siglo XVIII" a Estudis sobre la població del País Valencià, Valencia 1988, vol. I, p. 95‑111.

14 Aquestes dades procedeixen del capbreu que ordenà realitzar el Duc de l'Infantado, el qual hem tractat a "Alguna reflexiones...", op. cit., p. 95‑111.

15 Hem multiplicat el veïns per l'índex 3'6.

16 Aquest veïnatge es fa per motius militars. L'hem estudiat a "Algunas reflexiones...", op. cit., p. 95‑111, i publicat el de les poblacions del Corregiment d'Alzira a Vicent GIMENEZ CHORNET, "El veïnat de 1773 al Corregiment d'Alzira" a Quaderns de Sueca IX, Sueca 1987, p. 159‑160.

17 Vicent GIMENEZ CHORNET, "Població a les baronies...", op. cit., p. 143‑155.

18 "Catorce años hace aún existía Alcocer con su Iglesia y buena parte de la población. Situado a la orilla del Xúcar, y no lejos de la confluencia de este río con el de Albayda, estaba siempre expuesto a inundaciones: padecían los vecinos repetidas pérdidas sin escarmentar, caían edificios, quedaban sin cosechas sin desamparar sus hogares. Llegó en fin el término fatal, acabando con el pueblo las aguas de Sellent, Albayda y Xúcar, y hoy día son campos cultivados lo que poco ha fueron edificios. Los ríos de Sellent y de Albayda se aumentan en varias ocasiones de tal modo que inundan y destruyen quanto se les pone por delante..." Antonio Josep CABANILLES, Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y frutos del Reino de Valencia, Madrid 1795‑1797, vol. I, p. 198.

19 La qüestió és difícil de resoldre. Deixem per a estudis posteriors el tractament d'aquest fenomen en més profunditat. Els censos extrets de l'Arxiu Municipal d'Alberic tenen les signatures següents: el de l'any 1786, I‑775; el de 1797, I‑786, i el de 1802, I‑792.

20 La teoria d'insalubritat de Cabanilles i la contrària de V. I. Franco ja les vam qüestionar a "Població ...", op. cit., p. 143‑155.

21 "Al mismo tiempo, y arreglado ya el puente del Júcar con barquichuelas y maderas que Mahón había hecho traer del mismo Alicante, Moscoso movilizó sus tropas al otro lado y pasa los cañones para desechar de los molinos de arroz, no lejos de Alberique, a trescientos ladrones [és a dir, els partidaris de l'Arxiduc Carles] y otra multitud de obreros y campesinos de Alzira que allí estaban acuartelados. Y luego que se acercó, dispuestos antes grupos de caballería para cortar la retirada, mandó descargar el cañón contra el edificio y, oido el fragor, los ladrones aterrorizados abandonan el molino y van a refujiarse al pueblo, y saliendo de él, tropiezan con la caballería colocada a la espalda, que los acomete con ligereza. Y por miedo a ella unos huyen a la desbandada, como suele hacerse en casos desesperados, y confiados en el conocimiento del terreno y cubiertos por un ancho canal llamado Real, huyen a lugares desconocidos evitando así la muerte. Otros desesperados y confiando en su salvación, se arrojan al río y en él, exceptuando algunos buenos nadadores, perecen todos ahogados. Los que finalmente cayeron en poder de la caballería como indefensos fueron cruelmente degollados", José Manuel MIÑANA, De Bello Rustico Valentino, La Haya 1752, traducció de Vicente CASTAÑEDA en Revue Hispanique, tom LV, New York, París, 1922, p. 505.

22 Sobre la fiabilitat dels tipus de veïnatges del segle XVIII veure Vicent GIMENEZ, "Algunas reflexiones... ", op. cit., p. 95‑111.

 

23 A. M. Al., II‑441, Acte sobre arròs de 7 de gener de 1758.

24 A. M. Al., I‑775, f. 120.

25  Francisco BUSTELO, "La Població del País Valencià al segle XVIII", a Recerques 5, Barcelona 1975, p. 73‑96.

26 Roland PRESSAT, Introducción a la Demografía, Barcelona 1977, p. 33.

 

26bis Vicent GIMÉNEZ CHORNET, "Evolució del producte delmal a Alberic(1555-1800" sL'escenari històric del Xúquer. Actes de la IV Assemblea d'Història de la Ribera, l'Alcudia 1988, p. 135-141.

27 Sobre l'avalot de 1801 veure Manuel ARDIT, Revolución liberal ..., op. cit., p 98‑119.