6. EL DESENVOLUPAMENT DEMOGRÀFIC D'ALBERIC. SEGLES XVI A XVIII

            En l'Antic Règim un factor estretrament relacionat amb la productivitat és el demogràfic. L'augment de població és facilitat i, al mateix temps, facilita la producció agrària. El nostre punt de mira se centra ara en constatar els principals trets de l'evolució demogràfica al terme d'Alberic, així com la seva estructura i comportament, sense arribar pas a l'anàlisi de l'estructura familiar. És veure els grans moviments demogràfics esdevinguts a les poblacions que antigament ocupaven l'actual terme d'Alberic.

a.‑ Evolució demogràfica al segle XVI.

            No tenim gaires notícies demogràfiques referents al segle XVI: no s'hi conserven molts veïnatges, ni tenim cap referència de l'evolució dels bateigs o defuncions. Les úniques fonts que considerem més fiables són: per a l'any 1510, la informació proporcionada pel Sumari del manifest de les cases e bestiars dels vehins de les Ciutats, viles e lochs del Regne de València1, i per a l'any 1609, la llista de cases publicada per Boronat2. Dades que, en definitiva, ens permeten, si més no, constatar la situació i el canvi de la població en aquest segle. Hem decidit descartar la llista de població proporcionada per Hieroni Munyos per als anys 1565‑1572, ja que la considerem bastant deficient3.

            Per elaborar les dades que exposem tot segit hem cregut adient agrupar tots els pobles de les baronies del Duc de l'Infantado. Aleshores, constatem un creixement demogràfic important, tot incloent Gavarda que va unida a Alcosser i que actualmet és l'única població que no s'hi troba dintre el terme d'Alberic.

            Nombre de cases l'any 1510  

              El nucli de població més important és Alberic, el qual representa més de la meitat de la població de les baronies amb el 51'34 per cent del veïnatge. El poble més petit és Alàsquer, però Alcosser i Gavarda tampoc no eren molt poblades. També cal tenir en compte que la baronia d'Alberic comprenia Benifaraig i la Foia.

                  Nombre de cases l'any 1609  

              Abans de l'expulsió dels moriscs, el núcli de població més nombrós i important és Alberic, el qual recull, com el 1510, quasi la meitat del veïnatge de les baronies. Cal pensar que la Foia ha desapargut com a llogaret4 i que el seu terme forma part del d'Alberic, cosa que explica, en bona mesura, l'increment demogràfic d'aquest.

            És evident que la població va créixer al segle XVI, però més interessant que determinar el nombre de cases que augmenta el terme, concretament 287, és esbrinar en quina dimensió ho fa. Per aixó hem extret la taxa de creixement anual mitjà acumulatiu5 entre els dos anys, la qual ens dóna el 0'50 per cent. És una taxa de creixement moderada i, malgrat l'elevada xifra del saldo vegetatiu, com que correspon a 99 anys, l'augment no s'hi va realitzar de forma intensa. Tot i així, abans de l'expulsió semblaria una zona molt poblada.

b.‑ La crisi demogràfica de la primera meitat del segle XVII.

            L'expulsió dels moriscs suposà un trencament en la trajectòria demogràfica de les baronies. Des del 1612, amb la repoblació de cristians vells, són ocupades les cases i les terres abandonades pels darrers veïns.

            Cal fer, doncs, a partir d'aquesta data, l'estudi de l'evolució demogràfica de les poblacions del terme actual d'Alberic i excloure‑hi la baronia de Gavarda6.

            Tal com avui és el terme d'Alberic, el 1612 estava format per tres núclis urbans, amb les seues esglésies i ajuntaments: Alberic, Alàsquer i Alcosser. El veïnat enregistrat en aquest any en la Carta de Població atorgada pel Duc de l'Infantado ens dóna les dades següents:

            Veïnatge del terme d'Alberic el 1612

            Vist açò, cal destacar‑hi, en primer lloc, el gran nombre de veïns que ha perdut el terme. Abans de l'expulsió n'hi havia al terme d'Alberic 650, i ara els nous pobladors sols en sumen 232, el terme ha minvat en 418 veïns. La pèrdua és força important, cosa que fa suposar l'existència de molts camps sense conrear i moltes cases deshabitades.

            Com a nucli important de població continuem tenint Alberic, on resideix el 68'53 per cent del total de veïns. Alcosser no ha estat atractiu per als nous habitadors, possiblemet per la seua proximitat al riu Xúquer, circumstància que significava estar pendent de possibles riuades.

            La Diputació de la Generalitat, 34 anys després, va ordenar la realització d'un veïnatge, el qual ofereix la relació nominal dels caps de casa7. El recompte de 1646 és va fer per tal de disposar d'un llistat de cases a fi d'executar les lleves necessàries per a la guerra de Tortosa.

            Veïnatge del terme d'Alberic el 1646

            Després de la pèrdua demogràfica que suposa l'expulsió dels moriscs, els nous pobladors no aconsegueixen augmentar el veïnat d'aquestes poblacions, i el terme minva en 16 veïns entre 1612 i 1646, cosa que comporta una taxa de creixement evidentment negativa, quantificada en ‑0'21 per cent.

            La taxa no és exageradament baixa, per la qual cosa cal assenyalar i insistir més en un estancament demogràfic que no pas en una pèrdua.

            Pel que fa a aquesta època, les dades per elaborar la taxa de mortalitat, com que no es conserven els registres de Quinqui Libri, les hem aconseguides d'un registre del dret de soterrament que es pagava a l'església, i que ens dóna el nombre de defuncions esdevingudes en un any8. Com per a l'any 1646, del qual hem de fixar la taxa de mortalitat, sols comptem amb 8 soterraments enrregistrats, xifra que és anormalment baixa, hem preferit extreure la mitjana entre els valors dels dos anys anteriors, el central i els dos posteriors, a fi d'obtenir una major fiabilitat en el resultat, les xifres dels quals són les següents:

  Quantitat de soterraments i mitjana dels anys 1644‑1648

            Per tal de calcular el nombre d'habitants que presumiblement tindria Alberic el 1646 hem multiplicat el nombre de veïns, 153, per l'índex 3'6, el qual considerem més escaient per a la nostra comarca abans de l'època censal. L'operació ens dóna 551 habitants, quantitat a la qual correspon una taxa de mortalitat de 34'84 per mil9. Una taxa moderada, més baixa que la del segle XVIII.

c.‑ El creixement demogràfic a la segona meitat del segle XVII.

            El nombre d'habitants més baix de tota l'època estudiada és, de segur, al voltant de la meitat del segle XVII. A partir d'aquest moment el terme d'Alberic veu incrementar‑se progressivament el factor humà sense gairebé cap retrocés.  

Plaça Major d'Alberic

            Per a la segona meitat del segle no tenim cap veïnatge que pugam considerar força fiable, per la qual cosa hem utilitzat un recompte de veïns realitzat a Alberic el 1704 a fi de cobrar un tribut per assumptes militars10. Pel que fa a Alàsquer i Alcosser, com que no coneixem el veïnat en aquesta data, hem emprat la xifra que dóna el recompte efectual el 1692 per a la formació d'un batalló de milícia al Regne de València11 ‑aquest conté un grau bastant elevat d'ocultació, però no en tenim altre més adient‑. Així, doncs, el nombre de veïns resultant és més baix que el que en realitat hi hauria.

              Nombre de veïns al voltant de 1700  

              Atés açò, evidenciem, en primer lloc, la progressiva concentració d'habitants a Alberic al llarg dels segles XVI i XVII que arriba, el 1704, a la cota important del 84'53 per cent de població. Alàsquer és ja molt petita, una població en retrocés, i Alcosser aconsegueix mantenir‑se estable. Tot seguit veurem quina és la taxa individual de creixement en cada població i global al terme entre els anys 1646 i 1704:

Taxa de creixement anual mitjà acumulatiu d'Alberic, 1646‑1704

              La taxa de creixement anual mitjà acumulatiu ens dóna un fort increment poblacional en aquest període, el 0'95 per cent per a tot el terme és, doncs, la taxa més elevada que hem obtingut fins ara. És un increment més elevat que el produït a les baronies durant el segle XVI, encara que, a la fi del segle XVII, el terme no ha assolit, ni molt menys, el nombre de veïns que posseia abans de l'expulsió dels morics.  

Carrer antic d'Alberic

            Per altra banda, els registres parroquials d'Alcosser12, únic poble que conserva els Quinqui Libri, ens possibiliten extraure una altra informació del comportament demogràfic del terme. Els llibres comencen el 1667, per la qual cosa sols podem analitzar una trentena d'anys del segle XVII. En el quadre següent calculem la tendència de bateigs agrupats per decennis:

  Tendència del nombre de bateigs a Alcosser, segle XVII

            La dècada dels vuitanta és de creixement, ja que augmenta un 18 per cent el nombre de bateigs en relació a l'anterior. El fet s'observa també en el gràfic III, en el qual hi ha una tendència continuada a l'alça des dels anys setanta fins als darrers dels vuitanta. Aquesta tendència canvia i cau en el decenni dels noranta.

            Tot seguit veurem el saldo vegetatiu que ens dóna la diferència entre bateigs i defuncions, el qual és indicatiu de l'augment o disminució dels habitants, independentment de la tendència dels bateigs.

            Saldo vegetatiu a Alcosser, segle XVII

            En conjunt, el saldo dels trenta anys és negatiu, moren més persones que en naixen. Ara bé, el decenni 1680‑89 és lleugerament possitiu, de tendència alcista. En la primera dècada hi ha una crisi demogràfica important, anys 1677‑78 ‑com s'observa en el gràfic II‑, la qual és deguda a la pesta esdevinguda en aquest període. La confrontació de les línies que representen la mitjana mòbil de bateigs i defuncions a Alcosser en el gràfic III demostra com en la trentena d'anys la corba de mortalitat va estar per damunt de la de natalitat, a excepció dels últims anys de la dècada dels vuitanta.

            A Alberic també hi ha una crisi demogràfica a les darreries dels setanta, concretament la datem un any abans de la d'Alcosser, al bienni 1676‑77, en el qual es duplica el nombre de defuncions dels anys anteriors i posteriors ‑veure el gràfic I i l'apèndix documental‑.

            Per altra banda, podem saber la relació que hi ha entre el nombre de bateigs i matrimonis a Alcosser, la qual ens permet conéixer el nombre teòric de fills per matrimoni.

    Evolució del nombre de fills per matrimoni a Alcosser  

              No creiem en l'exactitud d'aquest mètode per tal de calcular el nombre de fills en cada família, però si pensem ens aproxima a la constitució del nucli familiar, el qual cal suposar s'eixamplà a les dues dècades darreres de la centúria. Tal vegada, el nombre de fills per família a la dècada dels setanta no fóra tan baix, és probable que la causa es trobe en una forta taxa de matrimonis, especialment els darrers anys dels setanta, deguda al factor immigratori, cosa que modifica per causes externes l'índex de fills, en aquest cas a la baixa, al mateix temps que incideix en l'increment de concepcions en la dècada immediatament posterior.

            Per altre costat, l'element immigratori és l'únic que pot explicar que la corba de defuncions sobrepasse la de naixements de forma continuada i que Alcosser no es despoble. També és un factor a tenir en compte per entendre que el terme d'Alberic arribe a la taxa de creixement de 0'95 per cent en aquesta segona meitat del segle XVII.

            d.‑ El segle XVIII.

1. Fases de creixement.

            Hem dividit el segle XVIII en dues fases de creixement ben diferenciades: la primera, moderada, que comprén des del 1704 fins al 1753, i la segona, d'increment superior, que arriba fins al 1802. En el quadre següent exposem la primera fase:

            Veïnatge al terme d'Alberic, 1704‑1753

            Ell 1730 Alàsquer ja restava despoblada, Alberic tenia 363 veïns i Alcosser 2213. Mentre Alberic experimenta un creixement continuat Alcosser disminueix, cosa que confirma la corba descendent de bateigs assenyalada en el gràfic III.

            El 1753 Alberic assoleix els 409 veïns, mentre Alcosser es manté pràcticament igual, amb 24 veïns14. Atés açò, podem dir que l'increment moderat de població d'aquesta meitat del segle XVIII és degut a l'augment poblacional esdevingut a Alberic, nucli que podem considerar dominant demogràficament.

            Els valors de la segona fase ‑els primers recomptes, donat que venen en veïns, els hem convertit en habitants teòrics per poder enllaçar amb l'evolució de l'època censal des de 1786‑ ens presenten els resultats següents:

            Població al terme d'Alberic, 1753‑1802