2. EL SISTEMA FEUDAL          

            Uns dels principals problemes amb què ensopeguem a l'hora de realitzar una anàlisi d'una societat feudal i la seua dissolució és la diversitat metodològica, plantejaments estructurals i interpretacions del terme feudalisme.

            La paraula feudalisme ha estat motiu de densos debats metodològics. Per a Cahen una societat íntegrament feudal no es va donar en cap lloc. En el moment del seu estudi allò més important és la determinació exacta d'aquells fenòmens que puguen ser, o no, factors o manifestacions de feudalització:

"La verdadera encuesta científica no debe indagar si una sociedad fue o no feudal, sino en qué aspectos lo fue o no lo fue, y de qué manera se interrelacionaron orgánicamente los elementos feudales y no feudales que hicieron mover su historia"  6.

            En aquest marc volem estudiar els aspectes que millor caracteritzen una societat feudal. Les relacions econòmiques entre el senyor, com a propietari emminent de la terra, i els seus vassalls són qüestions de primordial importància que arranquen dels treballs, ja clàssics, de Marx en el segle passat:

"La forma económica específica en que se arranca al productor directo [és a dir, el vassall] el trabajo sobrante no retribuido determina la relación de señorio y servidumbre tal com brota directamente de la producción y repercute, a su vez, de un modo determinante sobre ella"  7 .

            Segons Maurice Dobb, allò que caracteritza una societat feudal són les demandes econòmiques  forçoses, les quals ha de satisfer el vassall, com a productor, al seu senyor:

"...virtualmente idéntico a lo que solemos llamar servidumbre, una obligación impuesta al productor, por la fuerza e independientemente de su propia voluntad, de satisfacer ciertas demandas económicas de un señor, demandas que pueden adoptar la forma de prestación de servicios o de obligación de pagar ciertas cantidades, ya sea en dinero, o en especies"  8.

            Així doncs, sota el règim feudal hi havia un mitjà de producció que predominava sobre la resta: la terra. Aquesta no pertanyia als productors útils, és a dir, als camperols, sinó  a l'amo emminent, el senyor feudal, amb les precisions que més endavant veurem. Atés açò, els senyors  extreien del camperol la producció o renda del sòl, altra de les característiques  assenyalades per al feudalisme. Per a Birivkovitch‑Levitski:

"La dependencia personal de los campesinos frente a los señores y la coacción extraeconómica que hacía que existiese tal dependencia, eran los caracteres típicos del régimen feudal. Las formas y el grado de tal dependencia eran muy diversas: desde la servidumbre, forma muy rigurosa, hasta simples obligaciones de rentas o algunas limitaciones de derechos, fruto de la división de la sociedad en órdenes"  9 .

            Aquests mateixos autors defineixen la renda feudal com una forma econòmica de realització de la propietat del senyor  sobre la terra, que representava un conjunt de diferents càrregues per als camperols, i el senyor es beneficiava del plus‑producte d'aquests  10.

            En opinió de Charles Parain les característiques generals de la societat feudal són:

                        ‑ Primer, les relacions socials de producció que reposen sobre una economia predominantment agrícola.

                        ‑ Segon, els treballadors tenen drets d'usufructe i ocupació de la terra, propietat compartida amb el senyor que té el dret de recollir prestacions.

            ‑ Tercer, existeis una xarxa de vincles personals, ja que el sistema de propietat està unit a un sistema de deures  11.

            I assenyala un aspecte més:

"El hecho esencial ... es que la justicia la Ejerce el 'soberano' sobre sus vasallos y el 'senyor' sobre los campesinos. La explotación de las prestaciones económicas y el aparato jurídico‑político se hallan, por tanto, muy estrechamente unidos"    12.

                        L'exercici de la justícia, forma de fer valer el senyor els seus drets, és, doncs, un tret característic del sistema feudal. En paraules de Hernández Montalbán:

"Los distintos derechos ... de nada servirían al señor si éste no poseyera la fuerza coactiva necesaria para obligar al campesino, vinculando a los medios de producción a entregarle las rentas. De los medios coercitivos, el primordial es el derecho jurisdiccional, controlado directamente por el señor a través de sus funcionarios, ... A su vez, se han distinguido dos aspectos dentro del poder jurisdiccional: el derecho de nombramiento de los funcionarios ‑alcaldes, jueces, etc.‑ y la percepción de  las tasas judiciales"   13.

            Ateses les consideracions de Hernández Montalbán, els aspectes formals que es diferencien dintre els drets senyorials són: un, els derivats de la terra ‑rendes i altres exaccions‑; dos, els derivats del monopoli senyorial ‑molins, fondes, forns, etc.‑, i tres, els drets jurisdiccionals ‑nomenament d'alcaldes, jutges, agutzils, etc.‑14.

            Sota aquests plantejaments anem a analitzar l'estructura del règim senyorial a les baronies d'Alberic.