Aficiones

El caràcter del règim feudal o senyorial al País Valencià és una de les principals qüestions que ha generat la historiografia valenciana i que s'ha dividit en diverses corrents interpretatives derivades del plantejament de la duresa o no duresa d'aquest règim en l'època moderna. Aquest factor va explicar, el cas de les seues condicions més adverses, l'endarreriment econòmic i l'escàs desenvolupament burgés i capitalista al País Valencià. Estudis de Marius García Bonafé, Teresa Carnero i Jordi Palafox apuntaren en aquest sentit1. La forta pressió fiscal ha estat també un aspecte assenyalat com a característic de l'Estat a les darreries de l'Antic Règim al País Valencià, tot i que s'ha parlat d'una sobreexplotació feudal del camperolat2. Un dels pioners de l'estudi senyorial, Ardit Lucas, exposà les condicions oneroses del sistema3, encara que actualment ha modificat aquella interpretació i apunta alguns factors de desenvolupament econòmic4.

Creiem d'interès, davant el sorgiment d'aquestes dues corrents en els darrers anys, la necessitat de comprendre i quantificar el règim senyorial, bé a fi d'entendre els problemes que engloba en si mateix, bé a fi de justificar o no l'endarreriment de la industrialització del País Valencià5.

En l'estudi que nosaltres mamprenim no ambicionem deixar conclòs, ni molt menys, els nombrosos aspectes que han de ser analitzats en el complex món feudal. Les nostres intencions van encaminades a conéixer les directrius fonamentals de les relacions feudals a Alberic durant l'Antic Règim, així com l'origen i evolució del senyoriu, tot endinsant‑nos en la seua estructura interna ‑prèviament realitzem una aproximació al concepte de feudalisme, per tal d'aclarir com l'utilitzem a fi d'una major comprensió dels capítols següents‑ i en l'evolució demogràfica i sòcio‑econòmica de la baronia d'Alberic. El nostre interès rau en estudiar un fenomen que d'antuvi haviem detectat: com hi ha un desenvolupament sòcio‑econòmic en un senyoriu amb una estructura administrativa, jurisdiccional i tributària completament feudal.

1 R. ARACIL, T. CARNERO, M. GARCÍA BONAFE, J. PALAFOX i V. VENTURA, La industrialización valenciana: historia y problemas, València 1978. T. CARNERO i J. PALAFOX: "El funcionament del putting‑out al si d'una economia senyorial", Recerques 5, Barcelona 1975, p. 97‑110. També E. LLUC, La via valenciana, València 1976, p. 39‑40.

2 E. SEBASTIÀ, J. A. PIQUERAS, Pervivencias feudales y revolución democrática, València 1987, p. 58 i 69.

3 M. ARDIT LUCAS, Revolución liberal y revuelta campesina, Barcelona 1977, p. 33‑51.

4 M. ARDIT: "Transformacions agràries en la Ribera del Xúquer (segles XVI‑XVIII)" a L'Escenari Històric del Xúquer, l'Alcúdia 1988, p. 69‑87, i també "L'economia del País Valencià al segle XVIII. Creixement i desenvolupament" a I Congrés d'Història del Maestrat, Vinaròs 1987, p. 17‑23.

5 Una excel.lent anàlisi de la bibliografia i estat de la qüestió l'ha realitzat P. RUIZ TORRES en "Los señoríos valencianos en la crisis del Antiguo Régimen: una revisión historiográfica" a Estudis d'Història Contemporània del País Valencià núm. 5, València 1984, p. 23‑79; un assaig del segle XVIII valencià en "El País Valenciano en el siglo XVIII: la transformación de una sociedad agraria en la época del absolutismo", a España en el siglo XVIII. Homenaje a Pierre Vilar, Barcelona 1985, p. 132‑248.